De les cases particulars, amb alguna representació inclosa a Sud-amèrica, al Club Capitol. Animals de companyia , de la debutant Estel Solé, va pel camí de convertir-se en un d’aquests èxits de llarga durada. El curiós rodatge pel qual ha passat aquesta comèdia dramàtica, que incideix en els conflictes sentimentals i de relació social dels que ronden la trentena d’avui, ha ajudat a enriquir la seva posada en escena. L’exigència de la distància curta en les funcions domèstiques ha obligat l’autora i directora i els intèrprets a polir el muntatge, dotant-lo d’un ritme que es manté a la sala de la Rambla sense perdre gens ni mica la seva frescor. 

 El clímax del que pot passar a qualsevol apartament quan es convoca un sopar d’amics per celebrar el retorn d’una persona del cercle absent es percep amb tota naturalitat. L’espectador sent com una cosa pròximament identificable tot el que es dilucida entre aquests personatges tocats de diferent manera pel fracàs emocional. Però no és tant el tema que es planteja, molt similar al d’altres produccions d’un encuny semblant, sinó la forma com es desenvolupa. 

 Els diàlegs més o menys previsibles estan servits amb notable enginy i sense renunciar a la necessària càrrega d’hilaritat. El fet que Solé en sigui alhora autora i directora contribueix a mantenir la transició des d’una fase inicial còmica a la més seriosa del final, però sense perdre mai el nord de la ironia. 

Un repartiment que combina actors amb experiència a les taules, com els fantàstics Jacob Torres i Mercè Martínez, amb altres de menys coneguts però molt ben triats per als seus respectius papers, porta a bon port el relat. El que és més important del treball d’aquesta implicada troupe és l’equilibri entre els uns i els altres. 

 Edu Buch mostra una magnífica vis còmica i Martina Tresserra i Míriam Tortosa demostren la convicció i les aptituds per donar el joc que exigeixen els seus rols. Una recomanable funció que convida a riure i a la reflexió.