Més divers encara, el circ d’ara mateix

Un recorregut pel programa del cicle del Mercat de les Flors

A Barcelona sabem que el circ és un art divers i evolucionat, polièdric i ric, que barreja bellesa i risc (no només físic), que convoca a artistes formats en les seves tècniques, però també a altres que freguen aquesta disciplina de forma autodidacta. Al Mercat de les Flors, el ‘Circ d’ara mateix’ s’encarrega des de fa una dècada de ser mostra i refugi de creacions d’estètica i poètica circense però alhora inclassificables. I això mateix, que no es puguen classificar, és una de les seves virtuts i fortaleses.

Enguany, del 15 al 31 de maig podem descobrir una selecció de peces d’artistes d’arreu del món, algunes amb segell català, en un cicle comissariat per Marc Olivé, programador del Mercat de les Flors, qui enguany ha comptat amb la mirada de Zed Zanzu, artista, investigador i dramaturg.

El cicle, que acull 11 peces de 10 companyies-artistes, ‘reivindica el circ com a acte polític i col·lectiu’ com assenyala Olivé, qui afegeix, ‘en una societat que exigeix rendiment, control i certeses, el circ esdevé un refugi per a l’error, la caiguda i la veritat del cos. Comissariar és, sobretot, triar quines preguntes fem al present a través del moviment’. Un moviment que pren cos a través de pal xinès, acrobàcies, bufat de vidre, anelles, ombres, trapezi i un munt de fascinants tècniques poc habituals a l’escena.

Zanzu, qui per la seuva banda obre encara més eixa panoràmica aportant produccions amb enfocament de génere (present a Cuir, Armour, Happy i Delusional) creu que ‘programar només creadors blancs europeus cisgènere seria donar veu a un punt de vista únic (i suposadament universal i “neutre”). Això seria no només injust i perillós sinó també aplanant i avorrit’. I, puntualitza, ‘seria reductor relacionar aquestes propostes només amb el gènere. Són obres que prenen riscos i aporten mirades personals i polítiques al panorama de circ internacional’.

Herat Core, Cuir, foto de Wannes Cré

Un inici especial

El dia 15 Josianes obren el programa amb una peça de carrer per tots els públics. La companyia francesa, composta només per dones (feministes), presenta a la plaça Margarida Xirgú JOSIANES ou l’art de la résistance, una oda a l’alegria de viure, a la feminitat múltiple i un homenatge a les nostres àvies.

Heart Core, la formació amb seu a Brussel·les d’Arno Ferrera i Gilles Polet, participa per partida doble. Tant en Cuir com en Armour exploren tacte i contacte per parlar d’intimitat, cura i suport mutu. La segona de les peces, el trio Armour, ve acompanyada d’un avís per la relació íntima entre els cossos, que podria incomodar als espectadors. Una presència corporal que explora la violència de la virilitat tòxica per mostrar un espai de fragilitat necessària.

Els molt estimats pel públic Los Galindos, arriban amb la multipremiada obra Mort de riure. Estrenada en 2020, és un peça hilarant sobre l’arbitrarietat de la justícia, creada per divertir i incomodar, amb el trio Melon, Mardi i Rossinyol tan indòmit com maldestre.

La dualitat dels objectes

El vidre, material tan fràgil i subtil com perillós, té un protagonisme doble. El brasiler Marcelo Nunes domina el trapezi, és pallasso i faquir, i en Ghetto l’utilitza per parlar de les addiccions envoltat de centenars de petites i afilades peces que trepitja, amb els peus nus, guiat per la voluntat de trovar llum davant la desesperació. Una preestrena de la companyia Dissocié.

D’altra banda, Sklenka Melta, de Vivian Friedich neix de la pràctica del moviment i el bufat de vidre, jugant amb equilibris i explorant els contrastos entre allò rígid i allò fluït, el control i el deixar anar, el perfeccionisme i l’errada. Friedich, qui ja va presentar Kristall Bohème al Mercat en 2022, prové d’una família artesana del vidre. Al col·lectiu DifracctionArt convida a altres artistes catalans per explorar noves dramatúrgies i potenciar el circ com a llenguatge on tot es mou.

Diffractionart, Sklenka Melta, Foto Luis Sant Andrés

L’artista multidisciplinari Juan Carlos Panduro va trobar a la seva formació poètica un camí de creació per afegir al seu domini de les tècniques circenses. Amb text, veu, cos i moviment construeix en Salar la pena (la seva primera creació) una litúrgia per connectar el que és diví amb el que és monstruós. Hem vist el seu nom en creacions d’Angélica Liddell, cia. La Mula i més recentment en els textos de La Quijà de Paloma Muñoz (ambdós tenen arrels extremenys).

El Cirque Désolé de les creadores argentines radicades a França Mau Cugat i Julieta Martín té un aire dissident i cru, ‘Happy despulla lo queer’, afegeix Zanzu. Només amb un pal xinès i els seus cossos es juga amb la potència i els límits corporals.

Títeres, màscares i vídeo composen Fragments, el ‘thriller psicològic’ de la companyia granadina La Víspera. Vinka Delgado, artista plàstica i circense, i l’il·luminador i videoasta Diego Hernando utilitzen també pròtesis per crear mons onírics, surrealistes, alhora que pictòrics i còmics. Un pal xinès i un cos que es deforma i reprodueix sense parar habiten un món d’ombres sorprenents.

Diana Salles, artista brasilera establerta a Alemanya, veu líder de les identitats queer en el circ contemporani, va aconseguir amb Delusional el premi Best of Fringe del Festival Fringe d’Amsterdam. En aquest solo, que tracta la identitat i la transformació, presenta la seva mestria en disciplines aèries. Mereixedora de diferents reconeixements internacionals, el https://www.youtube.com/watch?v=meN3FFQY_nEseu interès se centra en el poder del circ per portar problemes socials a l’escenari. Per a Zanzu, Salles ‘proposa el seu coming out trans’.

Des de França, Marica Marinoni i Jef Everaert porta’n la roda Cyrc a un viatge físic marcat per les diferències entre ells. Entre la confrontació i la complicitat, els dos artistes proposen en In Difference una transformació constant de la roda, desenvolupant un repertori físic híbrid al voltant d’aquest aparell.

Tota la info