De les cendres, un faune (Grec 2025)

El faune (símbol històric del Grec) ha emergit com una au fènix. Si l’any passat, Cesc Casadesús va tancar la seva etapa (2017-2024) amb la foguera de revetlla, ara és l’equip de Leticia Martín la que invoca aquest ésser per convocar de nou el públic de sempre. Probablement, s’haurà de parlar d’una edició de transició perquè les apostes de produccions ambicioses es mouen en un calendari superior al de l’any. Montjuïc continua sent el punt neuràlgic, però, on es cou la fidelitat del públic, és a les sales escampades arreu de Barcelona. Sí que és cert que, la segregació Grec Ciutat i Grec Montjuïc s’ha atenuat gràcies a la centralització de venda d’entrades des del mateix web que és compatible amb les de les sales. 

Tot i això, la directora Leticia Martín no preveu excessius canvis respecte al model d’èxit dels últims anys. El festival impulsarà produccions catalanes que, posteriorment faran temporada a Barcelona. També vol estar en les grans operacions internacionals de bracet d’Avinyó. Bona prova d’això és que aquest any s’inaugura amb Le Petit Cirque al Teatre Grec i que inclou Hécube, pas Hécube de Tiago Rodrigues, que ja es va estrenar a Avinyó el curs passat. Al Grec tornarà Sidi Larbi Cherkaoui (Ihsane) un coreògraf molt estimat que feia anys que no apareixia al cartell del festival d’estiu de Barcelona. Tornem a Le Petit Cirque, un espectacle per a tots els públics que compta amb Yoann Bourgeois, un artista que ja va sorprendre al Grec amb Minuit (2018) i Celui qui tombe (2023).

També debuten noves dramatúrgies com la belga Lisaboa Houbrechts (Moeder Courage). O el retorn de Milo Rau (Medea’s kinderen). Algunes novetats al Grec són les de Faustus in Africa!, de William Kentridge, que fins ara només se l’havia vist en comptades produccions al Liceu. El teatre de les Rambles, per cert, prepara una nova edició d’Òh!pera, una aposta lírica contemporània, amb el que es convida a debutar a composició, dramatùrgia i direcció de l’òpera de noms respectats de l’escena i el fossar de músics, amb el suport d’alumnes de disseny i joves cantants. Si saltem a la branca lírica, caldrà apuntar la nova broma de Jordi Oriol, i Indigest amb la Banda Municipal de Barcelona: La nit del músic alt i l’actuació de Tots els nens creixen, la versió concert d’una peça que, amb l’empenta del públic, pot esdevenir un nou musical en català de gran format (amb música d’Andreu Gallén i coreografia d’Ariadna Peya, que ja van treballar junts a Maremar i a L’alegria que passa, de Dagoll Dagom). Les cançons de Tots els nens creixen ja sonen des de fa setmanes a l’Spotify.

La centrifugadora de la dramatúrgia contemporània és ben eclèctica. Per una banda, hi ha les adaptacions com Qui va matar el meu pare? Dafnis Balduz protagonitza aquest solo amb la direcció de Pau Roca. És una producció que es veurà al Heartbreak Hotel (Premi Joan-Anton Benach de la crítica a la sala del 2024). Sergi Pompermayer, a qui el públic va celebrar el seu Amèrica, ara en fa una segona part amb Grand Canyon, amb un Joan Carreras i Mireia Aixalà que repeteixen de la producció anterior. Helena Tornero, autora resident d’aquesta temporada a la Sala Beckett estrenarà, amb la direcció d’Israel Solà de La Calòrica, Tu em vas prometre una història d’amor. També d’amor va el nou muntatge de l’Agrupación Sr Serrano (probablement els més presents als darrers Grecs): Història de l’amor. La Jarra azul completa la seva trilogia sobre l’exili després de Los niños de Morelia (2005), Winnipeg (Grec, 2020) i ara, Massilia. Nelson Valente dirigeix una producció que serveix per celebrar els 20 anys de la companyia.

Lluïsa Cunillé tornarà al Grec amb una perla a l’Atrium: Es veurà pocs dies i tot fa suposar que tindrà més vida a la temporada vinent: Oriol Genís interpreta un quiosquer anònim a punt que li practiquin una operació a cor obert: Compto cada passa meva sobre la terra. Kika Superputa desenvolupa un altre tipus de monòleg que interpel·la directament a públic: Fuerte esperpento. I Los Informalls juguen a despistar el públic a Perdón, tal i com apunta Júlia Vernet en la seva crítica de Fira Tàrrega:  aconsegueixen “la màgia que només les arts vives poden fer, tot es trasbalsa i de sobte aquest posat cool es desfigura i es transforma en quelcom grotesc i acaba en una mostra de vulnerabilitat.” i al caos 

Al SAT! és podrà veure la segona aventura amb el vidre de Vivian Friedrich, Sklenka melta, que es va estrenar al Trapezi. Com Tenet, l’altre treball de circ contemporani de casa. Humanhood amb el seu treball coreogràfic reflexiu tornarà al Grec amb Vortex.

El CCCB presenta un segon treball de La Mula. Després del poètic i intrigant espectacle visual de Thauma (Premi de la Crítica a noves tendències 2024), ara fan un cop de canell a Manual per a éssers vius. Un suggerent taller de Creació i Museus la col·laboració de  Sau-Ching Wong i Carles Castaño Oliveros es transforma en una intervenció amb ulleres virtuals al Tantarantana (Kruid). Per la seva banda, Marc Salicrú desplega la segona estació d’Interferència de Teatres de Campanya. Després de l’enrenou a la platja per la Mercè (Premi de la Crítica d’Artd de Carrer 2024), ara provarà una nova versió de la seva proposta descomunal i protofurera a l’Arc de Triomf (abans de tancar el cercle a Fira Tàrrega, el setembre vinent).

El Grec és una màquina llença-pilotes sense aturador. Pretén arribar a tota mena de públic i a equilibrar les retrobades d’amics i familiars estivals amb les propostes més punteres de la dramatúrgia internacional.

El faune somriu, delerós, amb ganes de fer ombres fantàstiques a la caverna de Plató.