Breu introducció

Podem pensar en molts noms que omplen platees, però els seguidors dels nostres protagonistes les omplen de gent amb una mitjana edat que, malauradament, no acostuma a visitar les sales. Des de fa un mes, un dels noms que més sonen (teatralment), és Guillem Albà. Ell va ser l’artífexde que per primer cop una gala d’Aixeca el teló no ens deixés adormits i convidés realment a la gent a anar al teatre. La temporada passada va congregar a tota la família amb Marabunta, un bogeria de show, meitat musical, meitat clown, on anar-se’n sense un somriure als llavis estava prohibit.

Si ets espectador de sales més petites que les que omple Guillem Albà amb la seva Marabunta, el nom de Clara Peya no et resultarà indiferent. Un dels seus últims èxits ha estat Limbo, al que encara li queda corda per estona i seguirà girant. Clara Peya practica un teatre més intimista que el del seu partenaire. Els seus espectacles amb la seva companyia Les Impunxibles combinen diferents disciplines artístiques, música, dansa, teatre… Seves són les composicions musicals, que a més interpreta en directe. El seu piano és una eclosió i veure-la interpretar tot un espectacle, un luxe pels seus espectadors més incondicionals.

La energia pura de Guillem Albà i la força intimista de les interpretacions de Clara Peya sumen forces en un nou espectacle, Pluja, que es presentarà a Fira Mediterrània, a Temporada Alta i que també podrem veure a l’Auditori de Barcelona, entre altres parades de la seva gira. 

Guillem i Clara s’han proposat adjuntar forces per aconseguir una espècie de màgia en Pluja, aquella que només el teatre pot oferir. Un espectacle on el públic i els artistes es miren cara a cara, sense artificis, i on les coses petites es converteixen en el centre de tot: petites accions, petites notes musicals i tota la imaginació que la Clara i el Guillem han aconseguit sumar i que resumiran en menys d’una hora. Una hora que el públic té per gaudir mentre els artistes juguen, canten i ballen davant dels seus ulls.

Clara Peya musicarà Pluja, seva serien les composicions i la música en directe, mentrestant Guillem Albà s’ha encarregat de dibuixar un món imaginari a través de conjugar totes les disciplines al seu voltant, hi haurà: titelles, gest, teatre visual… 

La intimitat requereix un espai petit, amb un aforament reduït. No pot faltar un piano de cua per les notes musicals de la Clara. I el públic, el centre de tota l’acció, rodejarà l’escena, perquè no es perdin els petits detalls ni cap segon de la imaginació dels artistes, que jugarà amb la del públic. 

Hi haurà somriures i llàgrimes, però seran de veritat. No hi ha parets on amagar-se. Seran el Guillem i la Clara, dos amics sincers, honestos, despullats que es miren, es toquen mentre toqen, canten i ballen.

Pluja és un viatge divertit i poètic que vol trobar un refugi contra la vulnerabilitat, perquè sentir-se petit fa molta por. I tal i com es pregunta la companyia, vosaltres, mai us heu sentit petits?