Abans de veure una peça d’intriga

Què
és el que fa que La Ratonera
–The Mousetrap–
d’Agatha Christie sigui l’obra de teatre més longeva de la
historia? Es va estrenar fa 52 anys i encara avui en dia continua en
cartellera a Londres…

Un
grup d’encuriosits ens vam posar d’acord per acabar d’una
vegada per totes amb el misteri. A les set de la tarda de dijous ens
vam citar a l’Apolo, decidits a escodrinyar fins a l’últim racó
del teatre, prendre nota de tot allò que ens sorprengués, i estar
atents a tot allò que ens semblés rellevant.

Un
teatre es veu d’una manera molt diferent quan és ple de vida,
d’actors dalt de l’escenari i de públic esperant ansiós a la
platea, que quan totes aquelles persones no hi són. Entrar dins les
entranyes de l’Apolo amb un grup de gent del tot desconeguda
esperant descobrir un misteri ens feia semblar, talment, personatges
d’una obra d’Agatha Christie. La tarda va transcórrer d’allò
més entretinguda: una visita per veure els secrets de l’escenari
per part de l’actor Joan Amargós i una xerrada sobre allò més
important que havíem de saber abans de veure La
Ratonera, per part del crític teatral
Christina Machío.

De la
nostra estada a l’Apolo en van poder extreure moltíssimes
conclusions: allò que està fent que l’obra sigui un èxit a
Barcelona, i diferents hipòtesis sobre quina és la clau que fa que
La Ratonera
sigui l’obra més vista de la història. La tarda va transcórrer
sense incidents, però estic segura que Agatha Christie, la reina de
les novel·les de terror psicològic, n’hagués estret un bon text
d’aquella tarda inusual:

Un
grup de gent desconeguda que s’ajunta per recórrer les
profunditats d’un escenari fosc i mig buit intentant descobrir un
misteri…Per sort, no va passar res. O almenys, això és el que
sembla; ja se sap que a les obres d’Agatha Christie les morts no es
veuen perquè mai passen damunt de l’escenari…

Elisabet
R. Luján