Quin plaer endinsar-se en l’univers
d’Agatha Christie a través d’unes poques línies de lectura i quedar-hi atrapat
fins al desenllaç final. La veu en off
que dibuixa la mansió victoriana, els personatges que van apareixent esglaonadament
i el temporal de neu que els deixarà incomunicats no és només un recurs
introductori, és tota una declaració d’intencions: el públic gaudirà d’una
Ratonera fidel a l’original.

En destaca l’estètica, acurada en tots
els seus vessants: l’escenografia (amb un encertadíssim sol decorat), el
vestuari, la perruqueria, el maquillatge, la il·luminació, l’espai sonor, etc.
i en consonància amb un relat on els petits detalls poden ser determinants.
S’aconsegueixen escenes molt potents, com els genials quadres estàtics i la
precisa coreografia dels personatges, els clarobscurs, els focus a mode de
confessió, la música de suspens…

La interpretació i la posada en escena
són correctes (no excel·lents) i queden al servei de la veritable protagonista:
l’autora –i, en el seu cas, també l’adaptador i director de la versió, Víctor
Conde. El text s’ho endú tot. La trama, teixida a poc a poc, amb un fil que
s’estira, es doblega i es bifurca, fa avançar uns personatges polièdrics i
embriagadors. El guió no escatima en verbalitzar els adjectius amb què Christie
els dóna vida i ells saben jugar el paper assignat sembrant l’ombra del dubte
amb silencis, mirades i accions que aixequen sospites.

Tots són sospitosos. En aquest sentit,
el policia esdevé un gran aliat per al públic, ja que l’ajuda a desentrellar
l’assassinat amb interrogatoris que permeten obtenir informació de manera
natural a través del diàleg i no amb unes postisses i avorrides elucubracions.
És més, d’ull omnipresent, l’espectador sap més coses del cas que l’agent i
gaudeix de l’olfacte que el situa sobre la bona pista. O això creu, perquè amb
Agatha Christie la sorpresa arriba al moment just i de manera inesperada, amb
l’assassí atrapat dins la seva pròpia trampa!

Tot plegat posa de manifest per què
aquest clàssic del misteri –que amb 63 anys a la cartellera londinenca és
l’espectacle més representat ininterrompudament– s’ha convertit en
incombustible i per què, malgrat les dues hores de funció i amb mitja part, la
producció no decau. Gran Christie i gran treball que escenifica i difon la seva
obra. Els amants del thriller no se
la poden perdre.