Anar a
veure La Ratonera és una mica sentir-se part d’una tradició, la teatral. Així
que, de la mateixa manera que els catòlics s’aproparan a algun pessebre vivent
en les properes setmanes, nosaltres hem anat a veure el què d’aquest Cluedo
vivent. 

Aquest muntatge
aposta per una posada en escena d’escenografia sòbria, allunyada de la mansió
victoriana recarregada habitual. Un bon joc d’il·luminació, en algun moment
especial per afegir suspens a la cosa, i un vestuari cuidat al detall són
l’embolcall perfecte per a una història que no és de les que més ens han cridat
l’atenció de la gran Agatha Christie.

La gran part del
repartiment escollit són professionals ben coneguts del públic, tant per les
seves carreres teatrals com televisives. I un debut, el de Joan Amargos, el
personatge més fresc i dinàmic de la funció. Perquè la resta, sota la direcció
de Victor Conde, adquireixen tots un aire hieràtic que, de tant marcat i
remarcat, acaba per avorrir a l’espectador. Tot i això, ja porten dues temporades d’èxit al Teatre Apolo enganxant a la cadira a públic de totes les edats. Estaran a Barcelona fins aquestes festes.