CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Camí de la lluna amb musica en directe
Publicat el: 9 de febrer de 2025
CRÍTiCA: Armstrong, un musical molt espacial
Un musical amb musics en directe que ens invita a viatjar a la Lluna, entre la realitat (l´arribada filmada de l´home a la superfície lunar) i la fantasia (a l´estil d´un còmic de tres joves astronautes preparant-se per ser el primer tercet jove en repetir l´aventura).
Innovant el musical per a nois i noies.
La companyia La Roda Produccions creada el 2001 ha sabut al llarg dels seus quasi vint espectacles estrenats, donar un aire modern i musical a temes clàssics (Hansel i Gretel-2011, La Ventafocs, el musical dels 50-2012, Aladdin the pop musical-2016, El vestit-pop-de l´emperador-2019, La Blancaneus i els set nans-2021, En Joan sense por -La casa encantada-2022). Ara ens ofereixen un nou pas, mai millor dit, amb un guió totalment original i que combina documental històric i ficció fantàstica.
L´argument
Ficció : La protagonista, Piper, resulta ser la neta de Neil Armstrong el primer ser humà-astronauta en trepitjar la Lluna. Ella vol emular l´avi, que ja és mort i es prepara conjuntament amb uns altres companys per ser els elegits del nou vol espacial a l´Institut d´Aero Espacial. Un dia Piper descobreix un apreciat tresor, el diari del seu avi on explica fil per randa l´expedició. Dos personatges malvats volen boicotejar l´expedició i els hi roben el diari.
Realitat històrica : Paral·lelament anem veient imatges documentals de l´històric viatge de l’Apol·lo XI, des del llançament del coet, fins l´allunatge i les primeres petjades del home a la lluna.
El muntatge
Dani Cherta, una de les ànimes de La Roda, es l´autor del text i de la direcció. De nou compte amb la complicitat del compositor Keco Pujol i en aquesta ocasió amb músics en directe (Lucas de Parellada, Andreu Roqueta i Clara Vallejo, teclats-bateria-guitarra). Música i coreografies (Meri Bonet) encomanadisses que comuniquen immediatament amb els espectadors. Una escenografia-espai escènic i vídeo ben concebuts (La Roda produccions), i un vestuari vistós i colorista (efecte perruques dels malvats inclòs), ben dissenyat d´Antonio Harillo i un bon joc de llums i efectes (Fran Agramunt), fan d´aquest espectacle, portat a bon ritme, un encertat divertiment amb el seu punt instructiu i didàctic. Espectacular el somiat final amb l´arribada a la Lluna dels protagonistes.
Plenament recomanable per a nois i noies de 6 a 10 anys. Invita al diàleg amb els pares-mares per recordar aquell històric 20 de juny del 1969 en que Neil Armstrong (1930-2012) i desprès Edwin Aldrin van trepitjar la Lluna. El tercer astronauta, Michael Collins esperava al mòdul de comandament, i com no, comentar l´immortal frase: “es un petit pas per l´home, però un gran salt per a l´humanitat”
La música
El compositor, productor musical i coach Keco Pujol e sun especialista en composicions per a l´escena Entre els molts treballs que porta estrenats des d´aquell recordat Casting, un musical molt animal (2012) i la més recent Alicia al país dels mòbils (2017-Teatre Romea), ambdues amb Viu el Teatre, estan pràcticament la totalitat dels espectacles recents de la Roda Produccions. Per saber-ne més, https://coachingfusion.com
Els interprets
Ben conjuntats les actrius i actors, habituals als muntatges de La Roda Produccions li donen un aire dinàmic i juvenil (els tres protagonistes) i divertit els joc clownesc dels malvats, que també es desdoblen en dos altres personatges. Els astronautes son Carla Miralda (Terrassa, 1999, cantant i músic, coneguda pel seu passi per Euforia, segona temporada. L´hem vist recentment al concert, Els musicals de la meva vida-Teatre Condal-2024), Ferran Rull (El Catllar, 1997), format a l´escola Memory i al que hem pogut veure entre d´altres a Pulseres vermelles i la pel·lícula Herois) i Sergi Espina (Barcelona, 2000, format a l´Escola Aules, que hem vist recentment a El fil invisible-Teatre Goya-2024-25, La historia interminable-Teatre Apolo-2024 i Golfus de Roma-Teatre Condal). Els malvats i professora i alumne “repipi”, son Ariadna Suñé (que vam veure a Flor de nit-Teatre Almeria i Germans de sang-Teatre del Raval, entre d´altre i que es habitual en molts muntatges de La Roda) i Joan Sáez (El poliamor és així-Teatre de l´Eixample-2024 i en breu Guateque al Teatre Akadèmia, a partir del 28 de febrer).
Text : [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / Armstrong, un musical molt espacial
TÍTOL CRÍTiCA: La Roda a la conquesta de l’espai
PER: Martí Figueras

Per abraçar
Per divertir
VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Qui no vulgui pols que no vagi a la Lluna
PER: Andreu Sotorra

Per abraçar
Per divertir
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: La Roda més espacial
PER: Jordi Bordes

Per divertir
VALORACiÓ
7