La Roda Produccions sempre és molt ambiciosa, sobretot tenint en compte el preu de les entrades de teatre familiar: Aquest Armstrong,un musical molt espacial suma fins a vuit intèrprets a escena, tres d’ells alternant un rol d’actors secundaris amb el trio de teclat bateria i baix, en directe. La peça imagina una nova expedició a la Lluna en què aspira a ser-ne elegida la néta d’Armstrong. La coincidència amb Artemis (el monòleg musical en què una noia imagina creuar l’espai com a fugida als mal rotllos a l’institut i també amb una mare) és evident. Si Xirriquiteula Teatre a Laika va decidir muntar una exposició sobre l’expedició russa que va enviar el primer ésser viu a l’espai, La Roda l’explica a través del diari que rellegeix la protagonista amb els seus amics de l’acadèmia aeroespacial en petites càpsules al mateix muntatge. El conflicte es produeix quan uns lladres intenten avançar-se a l’expedició per poder enriquir-se amb les pedres lunars (de fet, aquest argument miner s’aproparia al Cuerpos celestes d’Azkona/Toloza). Ells són el duet còmic i patètic que funciona com antagònic a l’heroïcitat i blancor dels joves.

Com ja va passar amb En Joan sense por i la casa encantada, l’escenografia acaba escanyant la idea: un teló transparent frontal pretén aportar imatges d’hemeroteca. A Catalunya, Roseland musical ha introduït aquest element per jugar a la tridimensionalitat projectant sobre aquest tul i en el del fons d’escena (Pinnochio). Ara, el teló només frena la connexió amb el públic. I sense a projecció sincronitxada del darrere no es produeix la tridimensionalitat,

La trama queda massa partida per un interessant i documentat reportatge de la penya dels d’Armstrong. És una llàstima perquè la proposta és generosa. Potser el problema és que no s’ha sabut jerarquitzar prou bé entre la història dels personatges i el documental i s’ha creat un conflicte molt superficial per posar una dificultat al viatge iniciàtic d’aquests tres alumnes de l’acadèmia aeroespacial. Altres possibles situacions de conflicte (com la desconfiança de la mare, per exemple) es menystenen. De fet, és la mare la que incitarà a la protagonista a fer el viatge quan li regali el dietari de l’avi.

L’entrega dels intèrprets aconsegueix, això sí, que el públic piqui de mans a la tornada i que se sorprengui amb un vestuari impressionant i alguna sorpresa escènica notable, com ja és habitual en les produccions de La Roda. Cal reconeixer en què en treballs anteriors, en què el pes es donava a l’adaptació d’un conte (Aladdin#The popmusical, El vestit pop de l’emperador), el resultat quedava més ben equilibrat.