CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Èpica Khan
Publicat el: 9 de juliol de 2018
CRÍTiCA: Xenos
És molt fàcil deixar-se endur pel remolí de girs, picades de peu al terra, el so dels cascavells i sobretot per l’staccato amb què clava les mans en l’aire. Akram Khan arrenca Xenos amb un solo frenèticament deliciós de dansa kathak, l’estil de dansa clàssica del nord de l’Índia, amb el qual s’ha forjat un segell indiscutible en l’escena internacional. Tot i que la seva obra és contemporània, sempre hi transpiren les arrels i la base de la dansa kathak, que es caracteritza per una precisió rítmica de peus gairebé matemàtica, moviment de braços i mans molt fluid i contrastos dinàmics molt sobtats entre velocitat i quietud.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Xenos
TÍTOL CRÍTiCA: Saturats de so molest, embriac d’un col·lapse d’imatges en moviment
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El conegut desconegut
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un solo sensacional per a milions de morts
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: LOS OJOS DEL MIEDO
PER: Carmen del Val

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Cohabitació
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Bellesa i desolació
PER: Montse Otzet

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Akram Khan es fica a les trinxeres de la primera guerra mundial per tal de ballar-nos un solo desolador
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8