• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • L’electe
  • /
  • FET A MIDA
CRÍTIQUES
imagen
Francesc Massip
PER: Francesc Massip

VALORACIÓ

10

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

FET A MIDA

Publicat el: 31 de març de 2017

CRÍTiCA: L’electe

Tal i com succeeix a una banda i altra d’Atlàntic i Pacífic, i en tots dos hemisferis, massa sovint qui se situa al capdavant d’un govern no és pas aquell que reuneix més mèrits, ans un dels més ineptes, i en els casos més sinistres -i els hem tingut, i tenim, a tocar- s’han vist empesos al càrrec per qualque mancança o alguna frustració personal. Les inseguretats privades poden arrossegar els afectats al camp de la política, on els poders econòmics solen promocionar justament els més mal·leables al seu profit i negocis. És a dir, els que millor serviran els interessos particulars i pitjor els públics.

Aquest mal sistèmic batega rere la comèdia de Ramon Madaula, un dels actors més afinats i millor preparats del teatre català, que ara s’estrena com a dramaturg amb L’electe, una peça feta a mida per al tàndem interpretatiu que pedalegen virtuosament Roger Coma i el mateix Madaula, sota l’experta batuta de l’autor i director Jordi Casanovas. Una terna de luxe, al servei d’un artefacte escènic intens, amb diàlegs penetrants i fluids, que presenten una situació dramàtica ben oliada amb generoses dosis d’humor tallant, agut i lluminós.

Veient els tics, quequeses i embarbussaments d’un president electe (Coma) que ha d’acarar-se al discurs d’investidura ple de pors i de dubtes, la riallada es multiplica exponencialment quan hom reconeix alguns dels més inútils, patètics i venals mandataris que ocupen o han ocupat el lloc ben a prop nostre, i que l’estilet immisericorde del psiquiatra (i la mirada punxent de Madaula) ens mostra en totes les seves miserables menudències…

L’electe és, doncs, altament recomanable per gaudir amb unes rèpliques intel·ligents i esmolades, creuades amb una formidable agudesa interpretativa, que funcionen com a descargolador del riure d’una audiència abusivament castigada per la inèpcia ostensible dels governants que han de moure el braç com aquells gatets xinesos per pronunciar un discurs generalment vacu, mentider i presumptuós. Una catarsi necessària!

CRÍTIQUES RELACIONADES / L’electe

TÍTOL CRÍTiCA: L’humor és l’excusa

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una picor recurrent

PER: Núria Cornet
Núria Cornet
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El deliri controlat

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: De la paranoia sistemàtica al deliri controlat: un fantàstic divertiment

PER: Pep Vila
Pep Vilacritic69 200x200
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Divertida comèdia sobre els mals d’altura

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La rebotiga del polític d’èxit

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Qui li piqui (el nas) que se’l rasqui!

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una comèdia més, amb dues bones interpretacions

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat