Lliurats com estem a les noves tecnologies i a les xarxes socials, no està de més donar un toc d’alerta un toc d’alerta. Això és el que fa amb encert Juan Carlos Martel, qui va molt més enllà explorant els límits de la perversitat humana: en un món virtual, res no està limitat, res no està castigat. “Inframòn” és una obra sobre la desesperació de l’ésser, que fart de la realitat que el rodeja, es lliura als plaers de la xarxa.

La idea és esplèndida i el desenvolupament també: la separació física que uneix el món real del virtual és reeixida i el joc de llums, que ens trasllada d’un lloc a l’altre, també. La presència imponent d’Andreu Benito -el Papa- dona còs a l’obra i només trobem a faltar una mica més de ritme i més desenvolupament en la història de la investigació que encapçalada per Mar Ulldemolins. En aquells moments, situacions una mica repetitives, és quan “Inframòn” baixa d’intensitat, però sortosament torna a recuperar.se en la recta final, uns minuts finals realment sorprenents.