Vida i mort. Allà i aquí. Dins i fora. Valentia i por. Mar i terra. Frontera i camps a través. Qui més i menys sap què es vol dir quan s’invoquen els dos noms dels germans Caïm i Abel. L’autor Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha partit de l’ancestral referència bíblica per crear un immens quadre contemporani amb una paleta de colors que es mou entre la ferotgia de l’èpica i la força sentimental que neix, creix i mor dins del clan, de la tribu, del nucli familiar.

«Caïm i Abel» és una obra d’històries creuades on només sis intèrprets representen una vintena de personatges amb constants mirades sobre les seves vides, endavant i endarrere, amb narració dins de la narració, amb lligams de sang entre tots ells i amb tot de simbòliques circumstàncies entre dues èpoques, la de l’últim quart de segle passat fins a avui, i dos espais físics: el d’una família senzilla que habita en un poble petit, sense nom, prop d’una tanca fronterera, amb terres i horts —la mare pagesa, el pare mecànic de cotxes amb taller propi i dos fills, Caïm i Marga— i amb el testimoni de la nafra de la guerra civil en el personatge de Jaume el Cuca, i el d’una família d’immigrants en un indret de l’Àfrica, també sense nom, amb un pare, en Set, que des que va travessar el mar per trobar feina a l’altra banda es va oblidar de la família, i amb un fill, Abel, que més tard farà el mateix camí cap al nord on coneix la jove Lilith i allà sobreviu fent de taxista a les mans de l’establishment de la màfia que enfosqueix la claror del paradís somiat. (…)

«Caïm i Abel» parla de dues generacions, de dos mons, i de l’empremta dels seus destins tan inevitables com dirigits per una mitològica força suprema. Per això hi ha amor i mort, vida i tragèdia, amb recursos tan literaris i de gènere com el thriller, l’humor negre o el conte poètic. Una combinació que fa que els espectadors es vegin arrossegats per la història en dues parts durant tres hores —amb intermedi— sense que el ritme defalleixi en cap moment. (…)

 L’obra «Caïm i Abel» és una sensible i brillant cloenda de temporada de La Perla 29 en ple estiu, que grata en la nafra europea de la crisi dels refugiats, i que demana a crits una reposició posterior per a espectadors de tardor i hivern. (…)