En certs contextos
on sembla que el risc en la vida dels humans hagi de tendir a zero i la mort
dels propers es sotmet a un procés sistemàtic d’ocultació, és bo i, fins i tot,
necessari que se’ns convidi a participar en una cerimònia on s’invoca als morts
per compartir amb ells una estona. Això és el que fan els de Vaca 35 a Cuando todos pensaban que… No hi ha
res d’esotèric, no es tracta ni d’ocultisme ni de pràctiques espiritistes; es
tracta tan sols d’una senzilla evocació d’aquells que jauen en algun indret
inaccessible als vius per convocar-los al gran banquet que se està preparant en
honor seu. Tan sols això que no és poc! El col·lectiu d’origen mexicà Vaca 35 -que
ens va sorprendre amb la seva libèrrima versió de Les criades de Jean Genet ara fa dues fires-, ens trasllada a un
indret fora del temps on regna la més senzilla i pura emoció. En un espai que
fa anys va perdre la seva utilitat primera, els de Vaca 35 munten els seus
petits altars als homenatjats i una improvisada cuina per elaborar el menjar.
Ens reben alegres, cuinen mentre canten i ballen. Poc a poc, els morts reviuen
a través de la memòria dels oficiants i de les seves pràctiques culinàries.
Circula un corrent empàtic amb l’ajuda de les olors que s’escampen per l’espai.
Estan amb nosaltres, no per advertir-nos de res o reivindicar la nostra atenció,
sinó per compartir el moment present. Un present que els invocadors s’encarreguen
de remarcar com “el nostre present”, amb les seves llums però també amb les seves
inevitables ombres. Amb un sentit del humor popular i, a estones, escatològic;
ens regalen aquest magnífic banquet on les viandes són la perfecta
representació dels convidats d’honor. Cuando
todos pensaban… esdevé la oportunitat de gaudir d’una experiència teatral
de comunió.