Cuando
todos pensaban que habíamos desaparecido és un espectacle-experiència de
gastronomia escènica creat per Vaca 35 i La Rueda. Un muntatge sobre la memòria
(històrica i personal) articulat al voltant del menjar. Els actors reben als
espectadors mentre cuinen els plats que els pares, mares, avis o avies els van
ensenyar a fer. Plats, que com el ratatouille de la famosa pel·lícula de Pixar,
són capaços de transportar-te al passat o retornar-te a una persona.

L’espectacle és, sobretot, una mena de culte als
morts. Un homenatge als que ens han deixat a través de la celebració on els
ingredients se superposen un damunt de l’altre: mort, odi, guerra, amor. Cuando todos pensaban que habíamos
desaparecido té moments d’absoluta genialitat com l’evocació de la guerra
civil espanyola a través d’una coreografia d’allò més picassiana o les
histories al voltant de cada plat. Si bé és cert que el plat final no acaba de
quallar del tot i els ingredients no s’han acabat d’integrar, la materia prima
no podria ser millor. I és aquesta veritat la que et toca i et deixa clavat a
la butaca. La que aconsegueix que t’emocionis i recordis. I, personalment,
estic convençuda que d’aquí una, dues o tres setmanes, recordaré l’espectacle i
tornaré a plorar. Tornaré a evocar els meus morts. I tornaré a recordar Fira Tàrrega.