Vull puntualitzar que vaig
veure aquest espectacle a FiraTàrrega aquest passat setembre. No he estat,
doncs, a La Villaroel que és on s’està fent aquests dies. Però us recomano
efusivament d’anar-hi, perquè no és habitual dinar a La Villarroel!

‘Cuando
todos pensaban que habíamos desaparecido’ forma part del programa Suport a la Creació FiraTàrrega/Producció
Transnacional. Per construir-lo,
les companyies Vaca 35, de Mèxic i TeatroDeCerca, de Catalunya, van participar
al projecte d’Iberescena, que consistia en fer una producció pròpia que sorgís
ajuntant les dues energies. Els de TeatrodeCerca van anar a Mèxic a fer un mes
de residència. I allà mateix van anar dibuixant l’argument al voltant d’un tema que interessa
mort a Mèxic: els difunts. Allà, el record es torna celebració i, com més gran
és la festa, més se’ls venera. A tots els va semblar molt interessant explicar
aquesta tradició.  

Cinc persones es reuneixen
el 2 de novembre per celebrar la Festa dels Difunts. En una mateixa taula, van
cuinant el plat preferit d’un dels seus morts, fet, si és possible, amb la seva
recepta. Ens expliquen en honor de qui cuinen i tenen una fotografia del difunt
i un altaret al davant. L’espai era ple de banderoles i llumetes de colors a
punt de festa. Les parets eren plenes de missatges escrits en guix o pintures, també amb cartells, fotografies… relatius a difunts, però com si estiguessin
encara vius. No hi ha tristesa, és una celebració i a la vegada un ritual:Olé, mi abuelita! La muerte és un hábito colectivo, Larga
vida y a cuidarla… `’ són alguns dels missatges.

Els actors ens
parlen amb el seu propi nom i ens expliquen històries reals. Però també hi
intercalen referències a la mort més punyents, com ara les guerres, els
desapareguts més o menys recents, els assassinats misteriosament, els emigrants
d’Europa, els afusellats…”Els vincles entre els difunts morts i el
menjar, ens porten a vincles socials de com es construeixen les nacions, on hi
ha guerra i mort”, havia dit el director, Damián Cervantes. La
situació va pujant de to amb les històries que expliquen o enmig de cançons,
mentre el dinar es va cuinant a temps real.

Quan
acaba, Jorge Yamam-Serrano, director de TeatroDeCerca que aquest cop intervé
com actor, diu:“A dinar!”i
tenim -tindreu- l’ocasió de tastar uns excel•lents plats, fets amb amor als
difunts i al teatre. Els cuiners són Diana Magallon
i Mari Carmen Ruiz (les inoblidables ‘criades’ de ‘Lo único que necesita
una gran actriz, es una gran obra y las ganas de triunfar’; Cristina Gámiz (la Antonia Sanchis Cemacha del
‘Camargate’, José Rafael Flóres i Jorge Yammam-Serrano.
Molt ben acompanyats per Diego Paqué (músic). 

 No la fan el dia 2, però si el dia 1 (demà, a les 12.30 h). I encara el cap de setmana que ve.