La companyia mexicana Vaca
35 va signar un dels millors espectacles que vam tenir el plaer de
veure durant la FiràTàrrega 2013, una versió intimista i colpidora de ‘Les criades’ de Genet feta a base de molta feina, experimentació
i un gust per anar a l’essència del teatre que és vida mateixa.

Per aquest nou treball, la
companyia ha ampliat de dos a sis intèrprets i també busca una
atmosfera íntima no tan encertada donat que l’espectacle intenta ja
escapar del format reduït d’espectadors. En aquest trànsit cap a un
aforament més ampli, l’abast de la reflexió de la proposta també
transita del retrat personal de l’individu a la reflexió
col·lectiva.

La memòria juga aquí un
paper fonamental, articulada al voltant de la cuina i el menjar. Els
actors reben al públic mentre cuinen plats relacionats amb els
records personals de cada intèrpret, i en la seva feina expliquen la
història de la recepta sempre relacionada amb la persona que la va
inspirar.

Paral·lelament, com els
ingredients d’una recepta feta a base de capes superposades, els
discursos, les accions de ritual, les coreografies, la guitarra i les
cançons van superposant altres sabors i olors, imatges i paraules
que ens remeten a la guerra, als conflictes culturals, a la
irracionalitat, violència i l’amor, matèria primera diversa d’un
brou fet de temes acoblats no sempre de forma harmònica però que en
el conjunt de la cocció funcionen com un tot que deixa un regust
d’espectacle rodó.