L’eterna dicotomia entre el cap i el cor. La discussió entre ciència i ànima. Un home i una dona. Si contraposem aquests conceptes, en veiem clarament les diferències. Però i si el mirall on es reflecteixen ens mostra unes semblances aparentment inexistents? 

El britànic David Lodge va condensar aquestes idees en una història d’atracció a la novel·la “Thinks” i ara, l’actor Lluís Soler ha triat la versió teatral per estrenar-se com a director. En escena hi trobem Àlex Casanovas i Mercè Pons. Ells ens confessen els “Pensaments secrets” de Ralph Messenger i Helen Reed, dos personatges que, en principi, no tenen res en comú però que comparteixen la profunda curiositat per l’origen de la consciència. 

Els seus dubtes i raonaments, gairebé amb forma de diari personal, sobrevolen un escenari auster on uns panells de fusta mòbils ens fan passar d’un despatx a un jacuzzi. Tot i així, malgrat la versatilitat de l’escenografia, la posada en escena no acaba de funcionar i totes les situacions acaben tenint un punt d’artificialitat. Això també passa amb les seves actuacions. Casanovas i Pons s’han pres tan al peu de la lletra el paper d’intel·lectuals que se’ls ha demanat, que l’emoció no acaba de traspuar de les converses. L’obra, per tant, es converteix en un gran debat moral i filosòfic, interessant i ric i on l’espectador també voldria intervenir però no aconsegueix ser, també, una història de passió. A “Pensaments secrets” les paraules pesen massa i es trenca l’equilibri entre discurs i sentiment. Els debuts no són fàcils i segur que la segona obra, a Lluís Soler, li sortirà millor. Nosaltres serem allà per comprovar-ho.