La combinació del triangle és atractiva: dos intèrprets amb denominació d’origen, Àlex Casanovas i Mercè Pons, i un director que debuta en aquest camp, però que porta una llarga experiència com a actor i coneixedor el medi. Lluís Soler s’ha assegut a la cadira de la platea per moure els personatges que l’escriptor i guionista David Lodge (Londres, 1935) va retratar en una novel·la i que més endavant va perfilar ell mateix en una adaptació teatral.

Com que alguns dels eixos temàtics de l’autor es mouen al voltant dels cercles universitaris, de l’humanisme i la religió, aquesta adaptació no n’és una excepció i contrasta el parer d’un científic mediàtic, director de l’Institut de Ciència Cognitiva, amb el d’una escriptora d’èxit, vídua de fa poc, i catòlica per convicció, que es retira sis mesos en un campus per impartir un màster d’escriptura creativa a la universitat.

A David Lodge, el discurs dels dos personatges se’ls escapa lleugerament de la mà al principi de la trama quan s’estén amb algunes teories de caràcter científic que fan pensar que potser la cosa quedarà embarrancada en un debat intel·lectual de no gaire fàcil comprensió. (…)