No resulta senzill copsar
l’aparent simplicitat de la psicologia masculina, amb totes les seves
tares manifestes i estereotips condicionants. La partida
(Dealer’s Choice) de Patrick
Marber ho aconsegueix plantejant un escenari esbudellador que revela, a cop de vici, totes les falquesses de l’ànima del mascle.
Es tracta d’una timba de pòquer on les debilitats d’aquest grup de
perdedors protagonista se’ns mostren translúcides, menyspreables,
però sempre assaonades d’un contrapunt d’idealitzada compassió.

Aquest
torrent d’humanitat, de pròleg allargassat fins arribar a seure a la
taula de joc, necessita pols narratiu i control de la versemblança,
dues qualitats en què Manrique des de la direcció sempre
excel·leix. Ni rastre de manierisme, ni un bri d’impostura, la
realitat i la veritat s’obri pas gracies a encerts com, per exemple,
transportar-hi l’acció original a la Barcelona dels nostres dies,
amb tot de referències espacials i un català real gens forçat.

Sextet
d’actors temperadíssim, cadascú refrenat o histriònic en servei
dels respectius personatges. Un privilegi de planter amb un Marc
Rodríguez bufonesc des del patetisme, un contundent Andreu Benito,
emotiu Joan Carreras, eloqüents Andrew
Tarbet i
Oriol Vila i un Ramon Madaula contingut i efectiu que centra la
tensió de les trames sense despentinar-se. Una obra, en definitiva,
divertida i accessible, plena d’encert i solatge.