No és estany que La partida (Dealer’s Choice) s’hagi erigit
com l’espectacle de més èxit del Grec’14 perquè en aquesta producció del Teatre
Romea hi coincideixen un gran text, un molt bon director i alguna que altra
cosa que en fan una producció imprescindible a l’hora de parlar de bon teatre. I
això que, almenys en aparença, el plantejament de Patrick Marber és
extremadament senzill: sis homes que, com cada setmana, es troben al soterrani
del restaurant propietat d’un d’ells per jugar una partida de pòquer.

Res més. I tampoc res menys perquè, poc a poc, l’espectador
anirà descobrint que la partida, l’autèntica, és la que els protagonistes
juguen cada dia per treballar, complir els seus desitjos, assolir la felicitat,
conquerir el futur o, simplement, sobreviure. La grandesa del text de Marber és
que traspua realitat per tot arreu perquè l’autor allibera els personatges i
els deixa fer construint un argument en el que el més important no és el que
passa sinó el que els passa als protagonistes.

Julio Manrique ha fet una mica el mateix amb els actors. Conscient
que té un gran equip interpretatiu els ha deixat fer, els ha permès viure. I d’aquesta
manera Ramon Madaula, Joan Carreras, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet, Oriol Vila
i Andreu Benito ofereixen uns treballs ajustadíssims, complementaris i
generosos. Dóna gust veure’ls treballar i, sobretot, s’agraeix que transcendeixin
el text fins al punt que el més important dels seus personatges no és el que
diuen sinó el que no diuen. Les mirades, la complicitat, els silencis i els
gestos esdevenen a La partida, un subtext que mereix figurar com el millor de
la proposta i que permet que una comèdia plena de testosterona ambientada en
una partida de pòquer subterrània esdevingui plena de tendresa.

Un bon text, un gran director, uns actors excel·lents,
juntament amb una escenografia ben resolta i una bona banda sonora, com és el
cas, farien un gran espectacle. Aquí, el subtext, converteix La partida en un
espectacle en bona mesura indispensable.