• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • The Fountainhead (La deu)
  • /
  • Un brollador de gran teatre
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

10

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Un brollador de gran teatre

Publicat el: 3 de juliol de 2014

CRÍTiCA: The Fountainhead (La deu)

Impressionat l’espectacle de Ivo van Hove al capdavant
del Toneelgroep Amsterdam. The
Fountainhead (La deu)
és un espectacle polièdric que fa un ús magistral de diferents
llenguatges escènics. Teatre total per a espectadors del segle XXI i, malgrat
això, teatre d’idees: un combat sagnant entre l’individuvidualisme del creador i
la col·lectivitat. L’espectacle parteix del best-seller
homònim de 1943 de l’autora russo-americana Ayn Rand, una novel·la que ben
aviat va ser portada al cinema dirigida per King Vidor el 1949. Relectura d’un
combat etern d’estètiques (i ètiques) enfrontades, que neix d’una particular
lectura sobre el fet creador. L’apologia de l’individualisme liberal -solcat
d’un considerable nihilisme- que fa Ayn Rand en la figura de l’arquitecte
Howard Roark, queda matisat en l’espectacle del Toneelgroep Amsterdam. D’alguna
manera, Ivo van Hove dibuixa els personatges tan enriquidorament humans que les
filies i les fòbies corresponen únicament a l’espectador. De la dramatúgia al vídeo,
passant per la música original i la seva interpretació en directe, la
interpretació actoral o l’escenografia, tots i cadascun dels elements de la
nòmina teatral conformen un espectacle tan ric i brillant que resulta
impossible de glossar en unes poques línees. Un espai escènic únic per a una
multitud d’escenaris: un estudi d’arquitectura (diferents estudis), una modesta
llar, un edifici en construcció, un impressionant àtic al cor de Manhattan…
Som a Nova York, i no cal que cap figurinista ens il·lustri sobre l’època. Com
a únic però: la dificultat de seguir un espectacle com aquest a traves dels
“sobretítols”.

CRÍTIQUES RELACIONADES / The Fountainhead (La deu)

TÍTOL CRÍTiCA: Interpretació i espai impecable, discurs implacable.

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Festival Ivo van Hove en el Grec (2)

PER: José Carlos Sorribes
José Carlos Sorribes
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: “Vale, se te tenía que ver, pero no es para tanto”

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

4

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un nou llenguatge per al teatre d’idees

PER: Christian Machio
Retrat Christian
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Ni Gary Cooper ni F.L. Wright

PER: Bàrbara Raubert
Bàrbara Raubert
VALORACiÓ

4

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Ivo van Hobe no ens ha decebut; Ayn Rand, sí.

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un doll de creativitat en estat pur, teatre en majúscules, imprescindible.

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: I

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Ivo van Hove, rotundamente sí; Ayn Rand, rotundamente no

PER: Juan Carlos Olivares
Juan Carlos Olivares
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Excel·lència escènica

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El teatre com a eina social i creadora

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’esperat retorn d’Ivo van Hove al Festival Grec després de les aclamades ‘Tragèdies romanes’ no va decebre.

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat