La moral i la
sexualitat de l’Anglaterra victoriana i la contemporània es juxtaposen en aquest díptic de Caryl
Churchill,
dues peces separades per un entreacte que expliquen de forma molt
fragmentada els impulsos afectius, la hipocresia i els valors
socials de dues èpoques aparentment distanciades. D’aquesta manera,
trobem una primera part on el matrimoni, els fills o la pàtria
colonial, amb les seves corresponents repressions, cobren un
protagonisme que es veu textualment superat a la segona meitat per
l’alliberament sexual dels nostres dies. Dos exemples de societat que
busquen les arestes i els extrems per situar-nos davant d’un mirall
de grotesques conseqüències.

La
companyia Teatre de l’Enjòlit i la direcció de Glòria Balañà
ataquen de forma directa i valent el text, mirant de superar
l’excessiva fragmentació de les escenes amb un trànsit trepidant
d’entrades i sortides que per moments evoca el ritme d’un videoclip.
El joc atrapa, més a la primera part que no pas a la segona, quan
l’espectador ha de tornar a bastir un nou mapa de personatges i
situacions que atabalen la concentració. El planter d’actors ajuda
amb construccions precises a atrapar el sentit i les contradiccions
dels personatges. Destaca l’autoritat d’Elies Barberà al paper de
Clive, cap de família victorià, o Arnau Marín, contenció d’esclau
negre a punt d’esclatar.

Obra
ambiciosa, en definitiva, d’una gosadia i procacitat que la fan
mereixedora d’una oportunitat.