Punts de refleXió i infleXió sobre els XXVIII Premis MaX

I – “Casting Lear”, d’Andrea Jiménez ha guanyat el premi Max 2025 a millor espectacle de teatre. De teatre. Ho repeteixo per què ja fa un temps que crítics i jurats de premis donem voltes a les categories on classificar els espectacles, i a com les anomenem. Maleïdes i necessàries etiquetes.

II – Com aconseguir que tots els espectacles, siguin del gènere que siguin (text, musical, dansa, carrer o familiar, no dic circ, per què aquesta categoria no queda inclosa en aquests premis) puguin competir per què els seus textos, direccions escèniques, il·luminacions, espais escènics, composicions musicals, dissenys de vestuari arribin ser reconeguts?

Els Max comencen a trencar llances en aquest sentit, i aquest any, en concret, moltes.

III – S’han atorgat 21 premis.

N’hi ha 5 que no tenen cap altra opció, són espectacles clarament del gènere que defineix la categoria, però …

Millor espectacle de teatre: “Casting Lear”, d’Alejandra Jiménez. Un projecte que en altres premis podria ser classificat com Escena híbrida, Altres formats o Altres tendències. Una obra que també va rebre el de millor adaptació o versió d’obra teatral o coreogràfica. Apunt: teatral o  coreogràfica… anem unint gèneres.

IV – Millor espectacle de dansa: “Afanador”, amb Marcos Morau al capdavant, amb la seva estimada Veronal i el Ballet Nacional d’Espanya. Més endavant reflexiono sobre aquest espectacle i els premis rebuts.

V – Millor espectacle musical “Farra”,  de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i la Companyia Lucas Escobedo, que tot i ser un espectacle musical, ho és també de circ, (ben colat), un altre exemple més d’Escena híbrida, Altres formats o Altres tendències.

VI – Millor espectacle de carrer “Fugit” de la companyia catalana Kamchatka, que amb aquest ja són dos els Max que acumula.  

VII – Millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar “Cuento de Navidad. (encapsulando a Dickens)” dels mallorquins Coma14 creaciones escénicas.

VIII – Millor coreografia, ballarí i ballarina van ser pel mateix espectacle “Natural order of things” de la companyia catalana formada per Guy Nader i Maria Campos.

IX – I el Millor espectacle revelació va ser per a “Contra Ana” de la companyia La contraria, on la catalana Marta Aran n’és la productora.

X – Ara analitzem els que queden

Millor autoria teatral,  Itziar Pascual per “Pepito, una historia de vida para niños y abuelos”, una obra per a públic familiar. Per fi!!, un espectacle per a públic familiar accedint a aquesta categoria. Important obertura d’oportunitats.

XI – Millor autoria revelació per la catalana Ester Guntín per “Quiso negro”, de nou la dansa conquereix un premi habitualment ocupat per obres de teatre de text.  

XII – Millor disseny escènic i videoescena, per Víctor Peralta, pel projecte català, “Thauma”, d’Andreu Martínez i Magda Puig Torres, un nou cas d’escena hibrida, o com ho vulguem batejar.

XIII – Millor composició musical per Juan Cristóbal Saavedra, Enrique Bermúdez, Jonathan Bermúdez, Gabriel Georgio González i Roberto Vozmediano per “Afanador”. De nou guanya un espectacle de dansa, que també va guanyar el de disseny de vestuari, per la catalana Silvia Delagneau, millor il·luminació pel també català Bernat Jansà i millor direcció d’escena, per Marcos Morau. Un total de 5 Max per aquest espectacle del Ballet Nacional d’Espanya, amb direcció del coreògraf català. Que bé que un coreògraf guanyi la direcció, que bé que un espectacle de dansa guanyi la composició musical, i la il·luminació, i el vestuari. Fixem-nos hi bé, la dansa emportant-se reconeixements en categories més enllà de la coreografia i la interpretació de dansa.

XIV – I com qui no vol la cosa, un altre espectacles de circ treu el nas entre els guardonats. La millor tasca de producció ha estat per a “Ambulant”, de la companyia de Castelló, La Fam, dirigida pel director, resident a Barcelona, Adrian Schvarzstein i un dels creadors de Kamchatka. Anem ampliant el concepte de teatre cap a espectacle escènic.

XV – I finalment, els actors guanyadors sí formaven part d’una obra de teatre que en diríem de text. Millor actriu Àgata Roca per “L’imperatiu categòric” de Victoria Szpunberg, i millor actor Enric Auquer per “El dia del Watusi”, adaptada i dirigida per Ivan Morales a partir de la novel·la de Francesc Casavella. Els millors actors han estat tots dos catalans.

XVI – Dagoll Dagom amb l’espectacle “L’alegria que passa” recollia el premi especial del públic que recollien Anna Rosa Cisquella, Mariona Castillo i Pau Oliver. També curiós per què no s’ha pogut veure més enllà dels països catalans, i sempre en català.

XVII – I encara un parell de premis honorífics. Pels impulsors de les aules de teatre als instituts, Ignacio Aranguren i Vicente Galbete, Premi Max de caràcter social, per la seva trajectòria com a docents del Taller de Teatro Escolar del Instituto Navarro Villoslada de Pamplona (TTNV).

XVIII – I el Max honorífic pel matrimoni format per Juan Margallo (que va morir el passat més de març, sabent que guanyava aquest reconeixement) i Petra Martínez.

Petra, de 80 anys, va fer un dels discursos més emotius de la nit, i alhora va fer una proposta del tot original. Va dir que això de guanyar un premi era ben estrany, per què tots els finalistes són molt bons. Ella posaria els noms dins un bombo i de forma atzarosa en trauria el guanyador.

Coses a pensar!! I tant!.

XIX – I és que els Max d’aquest any ens han fet pensar molt a tots aquells que seguim o impulsem altres premis. Nombre de categories, qui forma part de cada una d’elles, l’escena hibrida cal que tingui un reconeixement específic, o, com han demostrar els Max en l’edició d’enguany, les arts escèniques cada cop més proposen espectacles on circ, dansa, text i música es fonen per tal d’oferir espectacles d’un nou gènere que els acull a tots ells, en definitiva arts escèniques on hi caben tots.

XX – En resum, molts creadors i artistes catalans van recollir premi. Contents per “Afanador”, “Quiso negro”, “Natural order of things”, “El dia del Watusi“, “L’imperatiu categòric”, “Fugit”, “Thauma” i “L’alegria que passa”.  

XXI – La dansa va ser la reina de la nit. 9 premis en total.

XXII – El teatre de text en recollia 6, entre ells 2 de públic familiar.

XXIII – Tot i que ens hagués agradat, per què no dir-ho, que els finalistes catalans tornessin a casa amb la poma brossiana: “El dia del Watusi”, “La quijá”, “Ànima”, “El valor de res”, Victòria Szpunberg, Ivan Morales, Andreu Gallén, Clara Peya, Max Glaenzel, Conchita Pons, Cube.bz, Miriam Moukles i Albert Hernández.

XXIV – I com a espectadora, estic molt agraïda del tractament lingüístic. Celebrat al Teatre Gayarre de Pamplona, el basc i el castellà van ser els idiomes principals del guió, però també el català i el gallec van fer acte de presència.

XXV – El president de l’Sgae Antonio Ruiz Onetti, juntament amb Juan José Solana, un any més, van fer un discurs amè i punyent.

XXVI – Algun però. La majoria de les produccions que reben més quantitat de premis són finançades i/o produïdes amb diners públics. També caldria fer un pensament de com fer-ho per a què les petites produccions puguin accedir als premis.

XXVII – Amb tot, el fet que les companyies es puguin presentar per optar als premis, em sembla que és interessant. 486 es van postular, de les quals 179 van arribar a ser-ne candidates, i 33 van resultar finalistes. Per passar de postular-se a ser candidats hi ha un seguit de requeriments, com que l’autoria de l’espectacle estigui legalment regulada pel que fa a la liquidació i pagament de drets d’autor. Tots els espectacles de nova creació han d’estar registrats a l’Sgae. I de candidats a finalistes es resol amb diferents jurats de les diferents comunitats autònomes. Finalment un nou jurat decideix els guanyadors.

XXVIII – Moltes creadores dones van ser protagonistes de la nit. Alejandra Jiménez (Casting Lear), Itziar Pascual (Pepito, una historia de vida para niños y abuelos), Alma Garcia (Contra Ana), Ester Guntín (Quiso negro), Sílvia Delagneau (Afanador), i la directora de la XXVIII gala dels Premis Max, Ana Maestrojuán, a qui felicito efusivamente per crear una gala molt amena, crítica, variada i diversa.