Ambulant. La Fam Teatre

Ambulant és una de les produccions més ambicioses (amb projecció d'aconseguir actuacions arreu) d'aquesta edicio del Fira trapezi. Desgraciadament, però, no explica gaire res de nou sobre el caràcter itinerant de les companyies de circ (que ben bé casaria amb la troupe de L’alegria que passa, dels Dagoll Dagom). És un treball que ensenya múltiples tècniques circenses, amb una bàscula final espectacular i un comicitat de patacada del mosso de pista (Gustavo Arruda, Guga). La pega és que aquest quadre d'aparent quotidianeïtat només es vol revertir a partir de la sobre gesticulació que és el pitjor recurs per fer empàtica la situacióLa Fam Produccions meravella però no enfoca prou la voluntat del muntatge, el desordre plana sobre la dramatúrgia. Se succeeix el desori per a la instal·lació de la vela, les divertides tibantors per escapar-se del treball (del pallasso) i la poca traça del mosso de pista. El director no para de voler-se fer important i la troupe d'acròbates assumeixen amb optimisme la nova ciutat per ensenyar les seves cabrioles. Adrian Schvarztein, que va meravellar amb el Cirkus Klezmer (un dels grans èxits del Circ d'hivern de l'Ateneu Popular de 9 Barris de la història) no logra la mateixa connexió, tot i treballar amb un format i plantejament similar. De totes maneres, sí que funciona com a homenatge al circ itinerant del segle XX, de les famílies d'artistes provant una pila de disciplines (des de la suspensió capilar a saltar a corda, a la roda Cyr, elroda roda, el malabarisme de bitlles, el diàbolo, el filferrisme o la barra fixa... un mostrari ideal per triar quina disciplina voldria provar en un taller de circ inabastable.