És necessari poder tenir l’oportunitat de sentir i veure textos com Yerma de Federico García Lorca. Pel caràcter totèmic de la peça (amb històriques primeres actrius que la van defensar) però sobretot pel que ressonen d’imatges poètiques i d’escenes històriques de l’Espanya rural dels anys 20 i 30 del segle passat. El drama social (no únicament rural) té una transcendència emocional dolorosa. El silenci de Yerma, les pors al què diran, a mantenir l’honorabilitat del tàlem són punyalades a l’emoció si s’interpreten des de la veritat. La dificultat és que emocionin quan l’espai escènic (prou eloquent en relació al que passa a escena) es quedi darrere de la boca de l’escenari i estigui ben allunyat del públic. Els actors no s’atreveixen a baixar al prosceni i mirar de  trencar una quarta paret que es fa massa present, refredant les turbulències de l’escena.

Hi ha escenes de llum, com les aparicions del pastor Víctor o de les dones netejant llençols, que tenen una vivacitat encomanadissa que demostra que la peça sí que pot tenir ponts amb l’espectadors del segle XXI, des de l’arrel del que s’explica. Més complicat és mantenir aquest pont  de complicitat en els moments del drama, o de la tragèdia final. Tant estirar de braços, projectar la veu èpicament, però des d’una veritat fictícia, deixen freda la platea. Certament, és difícil no cridar les emocions si es vol fer sentir a l’espectador de la darrera filera de l’amfiteatre amb uns teatres d’un aforament que supera el miler d’espectadors, com és el Tívoli. I si es fa aquesta obra en un teatre de grans dimensions és per mirar d’equilibrar el risc del productor que compta amb un repartiment notable. Silvia Marsó és una Yerma generosa, que repica a la pell la seva falta, la necessitat a justificar davant de tothom (i d’ella mateixa, també) la seva maternitat. Però aquesta necessitat d’arribar fins al fons de platea ofega la veritat. Tanta aigua, efectista, es revela com una raó més d’aquesta distància que no la té el text, no l’ha de tenir les interpretacions però que es revela insalvable, si més no en la funció de dissabte a la tarda.