Fa uns deu anys, L’Amagatall
havia estat un Pub de Tàrrega; avui és un local desballestat, amb alguna resta
del què va ser, que acull Wasted. No
es tracta d’un atzar, perquè Wasted
és el retrat de tres joves també desfets que fan referències constants a un
amic desaparegut per alguna cosa que succeí fa deu anys. L’Amagatall esdevé
aquí l’espai expressament triat per al site-specific
que anuncia el programa. Una lleu però significativa intervenció escenogràfica,
la disposició dels espectadors en espiral respecte al centre de l’acció, l’espai
sonor referencial adient i una efectista i efectiva il·luminació converteixen l’oblidat
local en “l’espai ideal”. La jove Kate Tempest, a qui es va poder veure en la
seva faceta de rapera en l’edició del Sonar d’enguany, ens sorprèn amb aquesta
peça amb que va debutar com a dramaturga el 2012 amb només 27 anys. Sense
deixar de ser un retrat de la generació pròpia, sobta l’agudesa cruel i alhora
tendre de l’autora en dibuixar els seus personatges, en els que hi aboca també
una estranya energia. Amb la seva escriptura a batzegades i amb un lèxic de
carrer com si d’un rap es tractés, Kate Tempest s’ha obert un bon lloc en l’escena
britànica. Íntims Produccions ha fet diana altre cop en convidar Iván Morales per
dirigir una peça d’aquestes característiques: Morales ens acosta tan a aquests
tres amics interpretats amb contundència per Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavaier
Teixidó que no només sentim el seu pensament –expressat diàfanament amb
paraules-; sentim, fins i tot, el batec del seu cor. És per això que, fora de L’Amagatall,
en qualsevol sala que els aculli, aquest trio de perdedors podran continuar perdent el temps… malbaratant la vida…
i commovent-nos profundament. Tan de bo així sigui!