Cristina Clemente és una autora que construeix, sovint a partir de les seves referències familiars. Són peces, sovint amb una notable ironia i un to constructiu o, com a mínim amb porta de sortida a l’esperança. Són exemples Vimbodi vs Praga, Consell familiar, La meva Champions particular… La proposta que es presenta aquests dies del Grec al pis mostra de La Pedrera (ja paga la pena anar-hi per veure-la) té un too molt més tràgic. Hi domina una agror molt m,és profunda. té un cert to de drama rural. A la contra del destí de Txèkhov, la peripècia d’aquests dos germans pot ser radicalemt diferent a partir d’un fet que es produiria en la seva tendra infànciañ. L’obra es presenta cronològicament a la inversa i sense previ avís es doblen les escenes possible.sLi falta donar un codi per ajudar a la comprensió de l’espectador, un recurs similar com el de lifespoiler és imprescindible. Quan s’ha entès la clau, es pot disfruta del treball actoral de l’actriu (amb dos personatges radicalment allunyats l’un de l’altre i el treball) i de l’actor (amb una auca de personatges que l’obliga a donar-los.hi diferents tons i tics). Però l’auca de personatges fa iomposible que es pugi aprofondir en la controvèrsia dels dos personatges principals. Aquest to de melodrama l’apropa als Secrets de família. No només perquè, efectivament, hi ha un secret que s’amaga que els fereix, com també per un to de telesèrie, un punt afectat i que costa empatitza-rhi (tot i l’entrega actoral).