Primer va aparèixer l’espai, Can Pagans, la casa
noucentista de Celrà on viuen la parella d’actors David Planas i Meritxell
Yanes. Atrets per les possibilitats escèniques de l’edifici –i, sortosament,
amb l’entusiasta beneplàcit dels propietaris– van reunir l’equip artístic, amb
Víctor Muñoz a la direcció, per fer possible aquesta singular creació.

Va ser aleshores quan va arribar el text, una drama
a quatre veus de Cristina Clemente sobre les decisions que es prenen a la vida,
les que ja vénen donades i l’atzar. Una gestió de motxilles, present i destí
vital que cadascú afronta com bonament pot d’acord amb els seus valors i
sentiments. I l’acceptació que no es pot tirar enrere, però sí imaginar-se què
hauria passat si… Una aposta potent capaç d’emocionar amb els silencis i la
paraula i que demana un extra de concentració per lligar tots els caps que es
presenten fragmentats.

Planas i Yanes interpreten els diferents
personatges en un admirable treball de fregolisme escena rere escena. Amb un
públic reduït d’unes 25 persones, la proximitat amb l’acció és absoluta. I com
ho fan els personatges, els espectadors també canvien d’estança, amb la
sensació de trobar-se a dins de la història. Això sí, també amb la
tranquil·litat de la invisibilitat. La veracitat dels escenaris –amb decorat
propi–, de la interpretació i del relat –la vida mateixa, amb els seus girs
inesperats– situa la proposta a mig camí entre el site specific, el microteatre i el llargmetratge, un nou format que
porta les arts escèniques fins a l’extrem més vivencial.

‘Ventura’ té el niu a Can Pagans, però té ales
per portar arreu aquesta punyent història de circumstàncies. L’encert en les
localitzacions és determinant per no perdre en el trasllat ni una engruna de la
realitat que traspua. Fins ara ha reeixit a La Pedrera, on es va poder veure al
darrer Festival Grec, i en altres ubicacions, entre les quals la Sala Trono de
Tarragona i Can Trinxeria d’Olot. Recentment ha fet parada a la Fira
Mediterrània de Manresa, al Casal Familiar Recreatiu Els Carlins, un equipament
carregat d’història que s’ha emmotllat perfectament als requeriments de la
dramatúrgia.

Fins el 23 de novembre l’espectacle torna al
seu punt d’origen, Celrà, programat per tercer any consecutiu pel Temporada
Alta d’ençà de la seva estrena. Una ocasió immillorable per (re)descobrir
l’obra.