No és ben bé una exposició, però ho podria ser. No és ben bé una obra de teatre, però també ho podria ser. No és ben bé una performance, però igualment ho podria ser. Per això, segurament, el programa del Grec 2021 qualifica «Urban Nature» com una proposta d’«Escena híbrida» —agafa’t fort i treu-ne l’entrellat!— en la qual els espectadors, visitants o usuaris —segons com es vulguin autoqualificar ells mateixos— es converteixen en protagonistes del recorregut que durant una hora es fa per una mena de ciutat en miniatura amb càpsules de vuit minuts cadascuna que acaben donant una visió del què és i el que representa viure i sentir en aquest període tan convuls del primer quart del segle XXI.

Època de canvi, potser sí. Però no tant. Cent anys enrere, la societat global també va viure un revulsiu similar: pandèmies, guerres, atur, pobresa, violència, delinqüència… I sempre, sempre, hi ha hagut elits enriquides que n’han tret profit. Abans, els terratinents o grans propietaris. Ara, els grans inversors o, sense anar més lluny, les farmacèutiques. Només cal donar un cop d’ull als gràfics borsaris.

Si fa cent anys, les riqueses i les fallides viatjaven en forma de bons del tresor i accions fantasma, ara viatgen al voltant d’una taula d’un assessor d’inversions o d’una pantalla virtual plena de possibilitats per jugar a la ruleta de la fortuna.

Si fa cent anys, la migració interior va abandonar el món rural a la recerca dels avantatges de l’urbà, ara una part del món urbà fuig a la recerca del món rural.

I així, multitud de comparacions que el col·lectiu Rimini Protokoll, d’origen alemany, presenta als grups de visitants, des de la introducció amb una sèrie de preguntes per respondre’s interiorment, a l’entrada en una barra de bar, o la plaça d’una font amb bancs amb un doll que pot ser més alt o més baix segons el nivell de les pretensions de cadascú, la sala compartida d’un alberg d’acollida on els visitants poden tastar la sensació de jaure en una llitera, la visita a vol d’ocell d’una ciutat de gratacels en miniatura, la reunió en una taula d’un/una executiu/iva d’smart city, la pista de tenis amb les pilotes a cops de raqueta per jugar a la sort, la sala de treballs manuals d’un centre penitenciari i l’explotació laboral que hi funciona acceptada per tothom, la casa convertida en conreu de marihuana perquè surtin els comptes domèstics de fi de mes…

Cada càpsula té un complement audiovisual en el qual es relaciona el moment present dels visitants amb el moment present dels visitants que han fet el mateix recorregut abans. I cada grup que fa el recorregut —generalment en franges temporals de quinze o vint minuts de diferència— té un voluntari sisplau per força al qual se li atorga una tablet perquè segueixi les instruccions que se li donen per via auriculars —pandèmia desinfectada— i perquè vagi enregistrant a la vegada la seqüència que veurà immediatament un altre grup posterior.

Que l’experiència d’«Urban Nature» s’hagi situat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) no és gens estrany. Primer perquè l’any 2017, Rimini Protokoll ja va col·laborar en l’exposició del CCCB, «Després de la fi del món», i després perquè el recorregut de la sala on s’ha ubicat la instal·lació —la 3a planta del centre— permet que l’estructura escenogràfica sigui prou àmplia i al final facilita que, per mitjà d’unes finestrelles del passadís de sortida, es vegin els espais que s’han recorregut des dels ulls de “darrere de l’escenari” o, dit d’una altra manera, des dels ulls dels creadors, instal·ladors i escenògrafs que han participat en la seva creació.

Amb «Urban Nature», aquesta vegada el col·lectiu de creadors multidisciplinars de Rimini Protokoll han anat una mica més enllà. No abandonen la reflexió al voltant dels mals que la humanitat infligeix en la natura, l’ús i abús del recurs de l’aigua, el flagell a dinamitar el dret a un habitatge digne, el conformisme a l’explotació de noves economies ultracapitalistes, la pèrdua del dret digne al treball o les desigualtats entre barris en una mateixa ciutat —ara mateix Barcelona ha analitzat el desnivell existent entre el barri de Tres Torres i el de Ciutat Meridiana, de 40.000 € de renda mitjana a 10.000 €.

Aquesta vegada, Rimini Protokoll refusiona la implicació dels visitants i la seva interacció i, potser sense proposar-s’ho, amb l’excusa de l’esmentada qualificació d’«escena híbrida», està avisant també de quin és el futur del model expositiu, a vegades excessivament passiu, engolit per la multidifusió de les xarxes i només presencialment recuperable amb l’actitud activa que «Urban Nature» imposa sisplau per força als que s’hi acosten. (…)