L’obra té l’estímul de petit format, fet que
possibilita una intimitat i una proximitat entre els artistes i el públic, espectadors
que arriben a sentir la respiració dels dos homes, a la vegada que veuen lliscar les gotes de
suor pel cossos formosos.

La proposta de Undostresundos és molt atractiva i com que ja porta un temps de
rodatge arriba en bona qualitat al Festival Sismògraf d’Olot. Albert Quesada i
Zoltán Vakulka s’interroguen sobre què és el flamenc:  com apropar-se a una llengua no escrita? per
quines raons el flamenc connecta de forma tan ràpida i intensa?

Veritablement no crec que hagin trobat la
resposta, però sí que aquesta inquietud els ha portat a fer una investigació i
una immersió cap a les arrels profundes d’aquest ancestral ball. Una forma que
ells descomponen i, de forma intel·ligent, no cauen en voler copiar passos i expressions
típiques i tòpiques del flamenc.

Quesada vestint tan sols una malla blanca i
duent  el tors pintat amb purpurina d’or
i Vakulya lluint una jaqueta vermella i un mallot negre curt, emprenen una
aventura gestual, uns moviments contemporanis executats en forma de solo o
d’interessants passos a dos. Moments d’enfrontament s’intercanvien amb altres
més suaus i suggerents, sense oblidar subtils pinzellades d’humor i de
complicitat.

Un factor que fa pujar, i molt, el nivell de
la peça és la part musical, una amalgama de ritmes i músiques excel·lentment
enregistrades i interpretades per mestres com Sabicas, amb la seva guitarra,
Miguel Poveda, Manolo Caracol i Camarón de la Isla, amb les seves punyens veus.