Natale in casa
Cupiello, 28 i mig… i ara Una giornata particolare. Que bé li
prova, Itàlia, a Oriol Broggi!

No és només ofici –que, per descomptat, n’hi ha, i molt–; també
s’hi palpa admiració, estimació i molta complicitat en tots els àmbits. I tot
plegat fa que en puguin néixer aquestes petites meravelles; muntatges que
exhalen un magnetisme capaç de diluir qualsevol petita mancança o lleuger
defecte que s’hi pogués endevinar.

Un cop més, teatre i cinema es confabulen per esdevenir un
tot harmoniós que no amaga, sinó ben al contrari, les dues diferents però
perfectament compatibles, naturaleses d’aquesta nova proposta. Per això la
projecció del conegut film d’Ettore Scola omple els primers minuts de la nau de
la Biblioteca i ens situa al matí d’un dia qualsevol en la vida d’una mare de
família nombrosa. I, tot seguit, dóna pas a la presència, silent, dels dos desafortunats
protagonistes: Antonietta i Gabriele.

Clara Segura imanta, i al seu costat Pablo Derqui deixa
aflorar la seva extrema sensibilitat. No hi ha excessos, ni gestos histriònics,
perquè l’excés ja és en la realitat que ens explica la història. En aquesta atmosfera
que omple els carrers i les cases, i buida de sentit l’existència dels homes i
dones que no en formen part, dels “exclosos” per un règim que no contempla cap
tipus de llibertat.

Una interpretació exquisida –que inclou l’acurat treball de
Màrcia Cisteró en el paper de la portera–, la presència de la música, l’olor
del cafè, la plasticitat d’algunes escenes, com la del terrat, moments plens
d’una emoció commovedora… són només alguns dels inequívocs puntals d’aquesta
petita gran companyia que ens aporta molt més que bon teatre.