Estrenada el 2015 dins el Festival TNT de Terrassa, Una família balla torna a presentar –tot
i que amb canvis tan comprensibles com substancials– les seves particulars
interioritats a la sala de L’Antic Teatre. Aquest projecte escènic de Mònica
Almirall i Mariona Naudin –a partir d’una idea d’aquesta última– pren el cos
com a mitjà per expressar les relacions que s’estableixen entre els membres
d’una família i, alhora, per explorar noves fórmules artístiques que combinen
diverses disciplines: música –amb dos músics, teclat i clarinet– i cançó en
directe, audiovisual, teatre i, essencialment, la dansa.

Treballat en un format site-specific
–i, per tant, només apte per a determinats espais–, el muntatge s’endinsa en el
paper afectiu que ha jugat el ball en el lligam pare i filla; entre la Mònica i
en Lluís Almirall, d’una banda, i la Mariona i en Romà Naudin, de l’altra. Tots
ells són uns entusiastes del ball –siguin sardanes, pasdobles, cúmbies, salsa o
pop– i en la vida de tots ells, la música hi ha estat sempre present.

D’aquí neixen els records d’infantesa, la tendresa o
l’alegria d’uns instants compartits que han ajudat a enfortir uns vincles que
de vegades l’edat o les circumstàncies poden afeblir. Uns records que es fan
visibles a través dels diferents números de ball, però també de la
verbalització, nua, planera i sense cap mena d’efectisme, que en fa cada un
dels membres en un breu relat biogràfic en primera persona posat en boca de qui
no n’és el protagonista; de manera que els pares es posen al lloc de les filles
i a la inversa.

Aquest relat familiar s’alterna amb diferents escenes que si
bé aparentment poden semblar descontextualitzades acaben encaixant perfectament
i configuren un tot coherent i entenedor. L’humor –“La fuga”– s’hi combina amb
la pinzellada històrica i política –“Transició”, “Apertura”, “Eleccions”…– i
el to reivindicatiu que posa en relleu la figura de les dones, des d’Ifigènia a
Amparito Roca i passant, entre d’altres, per E. Kendall, una jove i desconeguda
treballadora britànica que es va suïcidar als 19 anys.

El resultat és una proposta singular i estimulant que
exhala naturalitat, agraïment, sinceritat i, per damunt de tot, una gran
generositat.