CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Un retrat blanc familiar en quatre compassos de dansa
Publicat el: 2 d'octubre de 2015
CRÍTiCA: Una família balla
Es pot explicar la relació d’una família a partir de les imatges que hi ha exposades al menjador? A partir dels dibuixos de lesnétes? A partir d’un insant ballant i prenent un berenar? Mariona Naudin ha estat una filla més de la família Fruitós Nicolás de Terrassa aquest estiu. Al Festival TNT es completava la seva experiència amb “Una família balla” a la Societat Coral Els amics.
El ritme de diumenge a la tarda, de desvagats, de berenar i jugar despreocupadament mana sobre una peça tant vulnerable i petita com són els records de bateig que s’amunteguen dins de les vitrines dels menjadors de les cases. Gens pretensiosa, Naudin mostrava la veritat més íntima, el contacte més dolç d’una àvia amb les nétes, mentre juguen a la terrassa. El vídeo, sense so, recull les respostes de preguntes directes. Com en el joc de les cadires (aquell que es prova de seure quan s’apaga la música i sempre un queda dret), l’espectador haurà de determinar qui és l’autor d’aquella cita. En una família nuclear, tot ès pròxim, tendre, fràgil, sensible. Naudin els hi destaca l’anglé més amable (com en la foto d’infància de la mare).
CRÍTIQUES RELACIONADES / Una família balla
TÍTOL CRÍTiCA: Pares i filles
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
7