La Perla 29 fa un monòleg a sis mans. Bonica definició d’Oriol Broggi, Ferran Utzet i Ernest Villegas per a l’adaptació de Visage retrouvé (2002), de Wadji Mouawad. Ells, que en coneixen profundament la trajectòria, presenten amb èxit un text essencial que recull els diferents temes que desgrana Mouawad a les seves obres. 

Ideal per a qui no conegui l’autor. Els seguidors en podran apreciar un estil més àrid, que eleva la poètica de la seva escriptura. A l’experiència d’una infantesa en guerra i el dolor de l’exili tan propis de Mouawad, s’hi afegeix la pèrdua de la mare com a eix central i hi ressonen L’estranger, de Camus, El rei Lear, de Shakespeare, o La pols, de Llàtzer Garcia. 

El debut de Villegas en el monòleg és d’una veritat més propera a l’exorcisme emocional que a la representació teatral. En una posada en escena austera, transita per una sèrie d’estats anímics que ens arriben des de la urgència però sense estridència. Un viatge pel fil de la vida, per l’art d’explicar històries sense saber on comencen i on s’acaben, per la necessitat de sobreviure malgrat i amb tot el dolor. Només apte per a públic que es deixi remoure l’ànima.