• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Un obús al cor
  • /
  • Ernest Villegas es destapa al sorral de la Biblioteca de Catalunya
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Ernest Villegas es destapa al sorral de la Biblioteca de Catalunya

Publicat el: 17 de novembre de 2016

CRÍTiCA: Un obús al cor

Si poc es pot dir gaire res nou del text, obsessiu i d’una tragèdia èpica constant, de Wadji Mouawad (al monòleg de Soeurs buscava una comicitat que no apareix en aquest text, que és un nou cop de puny) sí que es pot destacar molt el treball d’Ernest Villegas. Al sorral de la Biblioteca, amb una cadira, una cortina i un parell artefactes ben artesanals és capaç de traslladar la història d’una sala a l’altra, i d’anar mostrant cada racó de l’ànima i la memòria d’aquest personatge (que s’ha llevat per la trucada que l’avisa que la mare es mor). És cert que està molt ben acompanyat per una il·luminació que marca els moments de major intimitat els llums a mitja alçada i que enquadra espais i passadissos amb uns simples focus estratègicament instal·lats. L’espai sonor, potser, hi ha moments que s’excedeix. Perquè ja és suficient percebre l’emoció i l’ambientació de l’espai a partir del cos i l’actitud de l’actor.

 La petja de Broggi i Utzet certifiquen que és una aproximació totalment Perla29, que s’hi reconeixen de seguida els codis estètics. Com ara, la projecció dels núvols finals, que en comptes de ser d’un blau vibrant (com a 28 i mig, si és que l’hemeroteca no se’ns ha capgirat) es presenta grisot, carregat, tempestuós.

Mouawad insisteix en l’autobús incendiat. Amb les víctimes innocents. Amb els germans bessons que identifiquen infància amb la guerra civil del seu país i adolescència amb l’exili al Canadà. Amb el referent puntal de la mare, aquí tant estimat com odiat, a conseqüència de la ràbia, de la sensació de pèrdua. Fa una bonica reflexió sobre no saber mai quan comença una història, ni poder concretar l’abans d’aquest capítol.  La seva subjectivitat porta a traslladar tot el que li succeeix a la història anònima dels exiliats. Mouawad sempre fa viatjar els seus personatges, d’un lloc a un altre. Són viatges iniciàtics. en realitat, la montanya russa d’emocions podrien succeir en la mateixa cadira dins de la cambra on la mare perd la consciència per sempre. L’amor i la reconciliació amb un mateix és l’unic refugi vàlid per a Mouawad.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Un obús al cor

TÍTOL CRÍTiCA: En búsqueda de la intensidad, de la garra

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

4

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El relicario de Mouawad

PER: Juan Carlos Olivares
Juan Carlos Olivares
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un excel·lent Villegas de la mà de Mouawad

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Tota l’esència de l’obra de Mouawad a mans d’un excel·lent Ernest Villegas

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: De l’autobús a l’hospital amb l’ànima corgelada

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat