Hi ha llàgrimes de cocodril, de tothom prou conegudes per la seva falsedat, i hi ha llàgrimes de nap —acabades de descobrir—com les que desencadenen el clímax explosiu final d’aquesta comèdia de regust agredolç del reconegut dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) i que el trio integrat pels actors Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz fan transitar des de l’inicial registre de pseudocomèdia gastronòmica a tragicomèdia d’amistat.

Els espectadors que hagin vist l’obra «Jauría», del mateix autor, enllaçaran de seguida amb la intenció que Jordi Casanovas ha tingut a l’hora de construir ara «Un menú tancat». Arran de les reaccions que «Jauría», teatre documental sobre la violació en grup de la Manada, va provocar en alguns espectadors, sobretot homes, Jordi Casanovas ha volgut destapar o explorar què hi pot haver darrere de la masculinitat i l’aversió a mostrar en públic que els homes també poden plorar.

La trama, en una cuina d’un restaurant amb dues estrelles Michelin, reuneix tres amics de tota la vida als quals el xef els ha preparat un menú dels anomenats estratosfèrics o deconstruïts, tot i que la seva dèria és burxar-los amb la pregunta de per què no els ha vist mai plorar.

Amb una bona dosi d’humor càustic —sobretot a la primera part quan arrenca amb una referència al teatre i els gustos de segons quins espectadors sobre els que hi van només per veure comèdia o els que els interessa molt però no hi van mai—, l’aparent ingenuïtat de la pregunta acaba desencadenant un conflicte que treu a la llum les punyalades amagades que cadascú d’ells porta clavades dins i les que, aprofitant l’avinentesa, es clavaran al llarg de la trobada, davant dels fogons del que havia de ser un habitual sopar d’amics.

Partint de la creença que segons quins plats estratosfèrics preparats artísticament han de ser viscuts i endrapats amb ganes de posar-hi els cinc sentits perquè despertin sensacions de records amagats en el pòsit de la memòria, el xef i els dos comensals es troben enmig d’una trampa preparada amb l’objectiu d’aconseguir una de les seves llàgrimes que, ben deconstruïda, acaba revelant què s’amaga darrere de la cultura masclista.

L’obra funciona molt bé perquè fa que els espectadors segueixin durant vuitanta minuts el discurs pam a pam. Hi té molt a veure, esclar, la interpretació excitant, a manera que avança, dels tres actors: sedueix la pedanteria o el cinisme del personatge de Roger Coma; solidaritza l’angoixa o el complex de perdedor del personatge d’Òscar Muñoz; i intriga el misteri del personatge de Joan Arqué que, com el dels altres dos, acabarà sortint a la llum.

«Un menú tancat» fa una introspecció psicològica sobre les circumstàncies externes i internes que han fet que els tres amics de sempre hagin descobert que eren, en realitat, tres desconeguts. La interpretació és un dels atractius més agraïts del muntatge que el també dramaturg Llàtzer Garcia ha dirigit, diria que en conxorxa, amb el mateix autor Jordi Casanovas i amb una combinació de tàndem que acaba produint un resultat esclatant.