Fa una pila d’anys vaig topar-me sense voler amb un
grup d’acròbates a Tarrèga es deien Els Galindos i em van captivar. Udul és la
culminació d’un llarg camí ple d’encerts. Des dels seus inicis, els espectacles
de la companyia han buscat un fil dramatúrgic on integrar les seves habilitats
acrobàtiques en diferents disciplines. Udul participa d’una idea del circ que,
sense abandonar la seva vocació popular, busca integrar altres arts de
l’espectacle per remetre’ns a una idea d’espectacle total per a tots els
públics. Dins la seva entranyable carpa -la Iurta, feta de lona i fusta- té
lloc un espectacle de acròbates/pallassos (o viceversa) que s’acosta a les
formes del vodevil: portes que s’obren i tanquen de forma sobtada i aparentment
inoportuna, que amaguen i desvetllen per causar sorpresa i estranyament -aquí es
tracta de cortines sonoritzades adequadament per composar una partitura de
sorolls que adoben la comicitat. Embolics -a voltes força corporals-, preses i
corredisses, les “inclemències” del temps que generen “tempestes”, moments
d’encantadora tendresa i alguns morts massa vius… tot revestit d’humor blanc
amb gotes de cítrics. Les relacions entre els personatges fluctuen entre els
clàssics números de pallassos i el teatre de l’absurd. També hi ha temps
d’establir notables complicitat amb el públic sorprès en adonar-se com pot ser
d’efectiu el llenguatge gestual. Sense paraules es va teixint un espectacle en
una concatenació d’acrobàcies de gran precisió tècnica, no tant pel desafiament
de la llei de la gravetat com per la proximitat del públic que el contempla bocabadat.