És un treball molt suggerent. Sense que sigui massa explícit al text (el que el distancia de la seva voluntat de document) parla dels músics de jazz que, al 1943, comproven com una ordre ministerial prohibeix el jazz a l’estat espanyol. Només els queda actuar de proscrits amb el risc de ser empresonats; reciclar-se a la copla i altres gèneres beneïts pel franquisme; o viatjar Atlàntic enllà. Aquesta és la història de dos personatges inventats, que recullen partitures de músics reals amb aquestes trajectòries. La bondat de la producció de La copla de Wisconsin fa que els dos antiherois, després d’haver provat sort amb el cinema (de la mà de Xavier Cugat!) acabin tenint el seu dia de glòria al Carnegie Hall. És en aquest concert accidentat,que es va desvetllant la seva història tant tendra, com divertida i amb aquell pessic d’explicar una història ignorada per a la majoria. 

El trio en directe, amb uns arranjaments que permeten traslladar grans temes a només tres instruments, i la veu dels dos actors (sobretot Cinta Moreno, que té una trajectòria molt llarga en el món del cant) construeixen una bonica història, divertida, entretinguda, que aporta molt swing al públic. Molt bon rotllo. Ella ja va intervenir  A República bananera (Versus, 2012). Pel que fa a Aitor, un habitual de la Calórica el recordem cantant a Editto bulgaro (Teatre Almeria, 2012). Són dues bones referències perqè hi ha la frescor i desimboltura de la República… i la referència històrica sense fer-ne una denúncia grandiloqüent

Molt recomanable per a un tipus molt ampli de públic. Mereixen més atenció, perquè el seu treball té més valor que només tres setmanes al Tantarantana. Volem una pròrroga. I sobretot, esperem convèncer al públic que s’hi passi perquè és una esplèndida història, molt neta, senzilla  i  que parteix de la veritat. Per cert, no us perdeu les fotos de l’avi de l’arranjador i músic Joel Moreno, que va ser membre i representant de The Centuries, durant la dècada que se situa l’acció. Les trobareu al vestíbul de la sala, al costat de les imatges de la companyia (aquestes sí que són ben falses) que expliquen el procés de treball. Que la policia no els espanti més, que puguin allargar la seva vetllada al Carnegie o en la sala valenta de Catalunya que sigui.