Els del Teatre del Raval acaben de fer saber que, per segona
vegada, prorroguen Testimoni de Càrrec.
No m’estranya. És un espectacle-experiència ! He de confessar que he tardat en
anar-hi perquè tenia moltes ganes de fer de jurat popular, un càrrec que demana
paciència ja que hi ha molta cua. Però no només els que tenim aquesta sort
disfrutem de l’obra: tota ella es disfressa de realitat i el mateix públic es
converteix en assistent al judici, amb actors intercalats pels seients de la
platea, que els van fent comentaris.

L’argument és el de menys! És un text avalat per ser de
l’Agatha Christie amb final sorpresa i força enrevessat i amb personatges que
expliquen històries estranyes… Vull dir que us ho passareu bé perquè atrapa
de principi a final. És una adaptació
de la pel•lícula que es va fer arran del l’obra de Christie, que ja la va
escriure per al teatre. “Va ser molt important al seu temps i li hem
volgut fer un homenatge en particular i, en general, al cinema negre de
l’època, des del teatre”, ens deia l’Empar López, directora del
teatre i intèrpret a l’obra del personatge de Romaine Vole. 

I, efectivament, el més espectacular és la
posada en escena. Vol emular el cinema en blanc i negre i ho aconsegueix, ja
que tant els actors com els elements escènics mostren tots els tons que hi ha
entre aquests dos colors d’una manera molt convincent. També està perfectament ambientat
a la seva època (any 1953, quan es va estrenar al teatre), amb vestits i
pentinats convincents. I és un luxe d’intèrprets: Jordi Coromina, autèntic amb perruca o amb ratlla al mig;  Empar
López, esplèndida amb la seva melena rossa una mica Marlene Dietrich, Pep
Martínez, Muntsa Tur, Lluis Altés, Enric Cervera, Xavier Serrat, Montse
Miralles, Sergio Alfonso, Berton Fernández i Roser Ràfols, dirigits per Pepa
Calvo. Tots estan magnífics en el seu paper, amb moltes pinzellades d’humor per
alleugerar el públic de la densitat del text. I onze actors són poc menys que
un miracle per a un teatre d’aquestes dimensions!

I ara torno al que explicava al principi: vaig tenir el
privilegi de ser un dels 8 membres del jurat que es necessiten cada dia. L’obra
transcorre pràcticament tota en un judici i el jurat popular és imprescindible,
però als temps que corren i amb un 21% d’IVA no es poden pagar 20 actors! És
per això que el Teatre del Raval va optar per convidar els espectadors a fer de
Jurat a canvi d’entrar de franc. Val 
molt la pena veure l’obra des de dalt, sentir-te important, veure’ls
tant de prop, observar el públic i, sobretot, aguantar la mirada del Coro
(Jordi Coromina), l’advocat criminalista,  quan se’t dirigeix per influenciar-te amb la
seva tesi.

Si encara no l’heu vist, intenteu posar-vos a la cua. Ignoro
si queden places, però l’obra es va prorrogar just ahir. És fàcil: Només heu
d’enviar un correu electrònic a [email protected]. Cal que indiqueu
el vostre nom complet, l’edat i un telèfon de contacte. Us demanaran que hi
aneu vestits de negre i una hora abans. Ells ja us deixaran algun barret o
elements de vestuari, si fan falta. Ei: teatre experiència!