Un duel interpretatiu té lloc cada vespre a la Sala
Petita del TNC. Un duel d’aquests gegants escènics i virtuosos de la
interpretació que són Josep Maria Pou (Hirts) i Lluís Homar (Spooner),
assistits per Ramon Pujol (Foster) i David Selvas (Briggs). Xavier Albertí ha
triat inaugurar la nova etapa al front del TNC amb una obra de Harold Pinter.
Albertí, que li agrada jugar en els marges, ha anat a buscar a un autor tant
fronterer com ell: Harold Pinter. I del seu Pinter, una obra molt significativa
i també fronterera: Terra de ningú
(1974), una exquisida obra amb uns personatges cultivats que passegen per un
espai liminal (un no-espai), al llarg
d’una intensa nit d’alcohol al límit de la consciència.  Anem descobrint la particular davallada als
inferns d’aquests llunyans amics que l’adveniment del Gran Caos (2ª Guerra
Mundial) va separar i, en restablir cadascun el seu propi ordre, va convertir
en mestres de la solitud. L’únic que els queda per agafar-se i surar és el
llenguatge. A l’afany d’Albertí de fregar i fregar els silencis per fer brollar
el color li calien dos grans actors que sabessin encarnar aquests dos personatges.
Ha pogut comptar amb Pou i Homar; sense desatendre els padrins que acompanyen
els protagonistes (Pujol i Selves). El resultat és d’un alt nivell. Si coneixen
Pinter, retrobaran al Nacional el millor Pinter. Si no el coneixien, aquesta és
l’ocasió. Vagin ben desperts per gaudir d’un món fet de literatura, farcit de
referències i picades d’ullet que Joan Sellent ha sabut traslladar a la nostra
llengua. Ah! És fàcil endevinar que la partida acaba en taules, no podia ser
altrament… l’interessant és poder gaudir-ne.