CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 5 de novembre de 2013
CRÍTiCA: Terra de ningú
Tot és perfecte a la possada en escena de ‘ Terra de ningú ‘, de Harold Pinter, a la Sala Petita del TNC. Un repte assolit amb grandesa per Xavier Albertí , estudiós i admirador incondicional de l’obra del Nobel , i per els actors catedralicis que necessita un representació d’ aquestes caracteristiques . Estem devant d’ un texte complexe i profund que costa seguir si no és multiplica l’atenció. Pero el clímax intens , inquietant i pertorbador aconsseguit per la producció supera aquestes dificultats i acaba hipnotitzant l’ espectador.
Hirst ( Josep Maria Pou ), un renombrat i ric escriptor entregat a la beguda per emmascarar el seu fracàs vital propicia un encontre amb Spooner (Lluís Homar) a la seva luxosa casa presidida per un espectacular moble – bar. El visitant es un altre perdedor que és presenta com un poeta. Foster ( Ramon Pujol ) i Briggs ( David Selvas ) són el dos servents i protectors del alcoholitzat amo. La presència de l’ intrús , que vol aprofitar l’oportunitat d’ aproximar-se a Hirst per rescatar – lo i fer-se un lloc al su costat, desferma totes les alarmes dels criats que acaben tancan al supossat col · lega a un cambra mentres l ‘ escriptor dorm la seva borratxera.
No cal dir que la prolongada conversa entre el dos protagonistes és l’eix de la funció. Pou , amb la mirada perduda i la seva veu esquinçada i cambiant en funció dels nivells de consum del whisky ben destilat que s’ha begut, composa un Hirst descomunal . Homar, xerraire incontenible i dotat d’una superba i continguda gestualització, domina l’ escenari. La seva actuació en aquesta ‘ Terra de ningú’, on regna la monumentalitat del llenguatje de Pinter, és senzillament magistral. Selvas i Pujol són el dos secundaris de luxe que completen el gran quartet del muntatge, que compta amb una brillant escenografia de Lluc Castells.
Una gran començament de temporada complementat amb l’ obertura al ampli ventall d’una cultura que també és nostra. La mirada al Paral · lel i al flamenc, amb l’ homenatge a la figura de Carmen Amaya, son demostratives d’una necesaria voluntad de canvi al TNC.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Terra de ningú
TÍTOL CRÍTiCA: Imprescindible reflexió sobre la transcendència i l’art.
PER: Maite Guisado

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Eduard Molner

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Teresa Bruna

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
8