Els tarsius son un gènere de primats en perill d´extinció que no poden reproduir-se en captivitat. Quan es senten engabiats sente stress i s´autolesionen, es maten entre ells i inclús arriben a immolar-se. Viuen al sud-est asiàtic a les illes de Sumatra, Borneo, Sulawesi i sud de Filipines. Son de tamany petit i tenen uns ulls molt grans, cames llargues i peus i mans grans.

Una perfecte metàfora per abordar la problemàtica dels joves i adolescents de la generació actual, immersos en un riu de pressions i circumstàncies contra el que tenen de lluitar i amb una manca d´horitzons concrets. Son la generació, en part més ben preparada, a nivell d´estudis, però que sap que viurà pitjor que els seus pares. A l´hora es una generació més feble, mimada en el aspecte material, mancada en molts casos en la part emocional i amb poca capacitat de resiliència, d’enfrontar-se a les dificultats, revessos, complicacions, aparents fracassos que troben en el seu camí.

L´argument

Tarsius ens parla directament del suïcidi, en aquests moments la principal causa de mort entre els joves. Cal afrontar sense tabús el tema de la mort. En un món en que els joves estan sotmesos a perilloses influències, l’ús obsessiu del mòbil i l’accés sense control a Internet, a pressions internes (familiars o exteriors-bullin) i el fàcil accés a les drogues (l´alcohol, la marihuana, portal d’accés a altres drogues encara més destructives).

Tots aquests temes es tracten en l´obra de Lara Díez Quintanilla, que a més de dramaturga es psicòloga. Les situacions perfectament reals, queden exposades, sense donar-li una solució final, sense prejutjar-les, obertes al debat posterior, al col·loqui amb els alumnes-adolescents-joves-públic.

El muntatge

Ferran Carvajal dirigeix amb doble encert, en la part del text i en la part de moviment i coreografia. Magnífics aquest focus zenitals que marquen un espai que van intercanviant els protagonistes i que escenifica molt bé, les inseguretats lògiques dels adolescents que mai acaben de saber exactament on son. Molt ben col·locada la part coreogràfica en els moments més durs de les històries.

El grup de joves intèrprets (tres noies i tres nois), funciona perfectament amb una notable interpretació coral i a la vegada individual. Hi ha força i intensitat en cadascú-na d´ells-elles. Per ordre alfabètic : Quim Gil, Daniel Mallorquín, Carla Moix, Gisel Morros, Tamara Ndong i Joan Lluís Terrassa.

L´escenografia de Mercè Lucchetti es un altre encert amb un cub giratori que ens porta a diferents ambients, un terrat, una casa, un lavabo, habitacions dels adolescents, escales veïnals…

També destacar el disseny de llums de Jaume Ventura, la composició musical i espai sonor de Sara Vidal (molt ben utilitzada el fragment de la cançó popular mexicana Llorona, dos besos llevo en el alma llorona que no se apartan de mí, el último de mi madre i el primero que te dí), el vestuari i caracterització, obra de Núria Llunell i el disseny de só d´en Carles Bernal.

Notable i necessari espectacle especialment per a joves adolescents, però també per a tots els públics adults (pares-mares-avis-mestres), per que a tots-totes ens afecta i promou l´indispensable debat. Es una producció del TNC i forma part del Festival Zero (teatre en Xarxa).

Per saber-ne més dels creadors     

Laura Díez Quintanilla (Lleida, 1985), es una destacada dramaturga, a més d´actriu. Va començar a estudiar a l´escola Zum Zum a Lleida i posteriorment a l´Institut del Teatre i es llicenciada en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya. Des del 2015 forma part de l´equip d´actrius de Polònia. Com a dramaturga va rebre el premi Serra d´Or per Herència abandonada (2019) i ha estrenat Eufòria (Sala Beckett, 2021), El Senseespai (Sala Flyard, 2022), sobre el trastorn de la personalitat, i el brillant monòleg Mary (Sala Flyard i Espai Texas, 2024), un repàs retrospectiu a les dones de la seva família

Ferran Carvajal (Vilafranca del Penedès, 1976, just acaba de complir anys, 8 de novembre), es un artista interdisciplinar (actor, ballarí, coreògraf, director, director i productor). Com a actor, inoblidable Narcís, d´El cor de la ciutat (2000-07), que li va valdra el premi especial APEI-Catalunya. També conegut per interpreta a Robert a la sèrie Infidels (2009-2011). Ha participat en 60 espectacles i deu muntatges d´òpera, com a actor o coreògraf, director o productor. Destaquem La ratera (2014-2022) i Escape room (2018-2022, el malvat doctor Mengele).  

Text:ferranbaile@gmail.com