Colpidor exercici de sinceritat crua d’una artista excepcional com Clara Peya, que faria les delícies de Carles Santos per la seua alta qualitat com a compositora i pianista, per una posada en escena transgressora, original i àgil, amb la multiplicació de teclats parietals o sobre rodes, en un esclat de varietats sonores ben escandides per l’equip que l’acompanya. Àcida escopinada al sistema que ens tenalla, amb un discurs potent i lúcid, i uns intèrprets vivament implicats en la representació, en especial la seua germana Ariadna i un versàtil Pau Vinyals. Força, autenticitat i incisiva penetració en l’emocionari de l’audiència fan del muntatge una proposta molt remarcable, que acaba d’inaugurar la sisena edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona: FITT. Noves Dramatúrgies.