CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
HOTEL col·lectiu escènic s’estrena al TNC amb ‘Suite Nº 4. Do not disturb’
Publicat el: 18 d'abril de 2025
CRÍTiCA: Suite nº4. Do not disturb
La segona estrena de la setmana va ser Suite Nº 4. Do not disturb, d’Hotel – Col·lectiu Escènic, integrat per Laia Duran, Rober Gómez, Anna Hierro, Èlia López i Lorena Nogal. Tots cinc es van graduar a l’Institut del Teatre, i després d’haver ballat en diverses companyies i amb coreògrafes d’aquí i d’arreu, el 2018 van decidir ajuntar-se com a equip d’intèrprets a la recerca de direcció. A partir d’aquí, han anat obrint diverses habitacions de l’hotel al públic, cadascuna amb la particularitat del director o directora que li hagi tocat. En el cas d’aquesta Suite Nº 4, el col·lectiu ha col·laborat amb el dramaturg i actor Jordi Oriol, al seu torn membre del també col·lectiu escènic Indi Gest, amb qui ha produït obres que han ressonat recentment com Europa Bull, La mala dicció, Sísif fa no fa o Reiterat rei tarat.
Aquesta col·laboració podem dir que ha estat del tot fructífera: la unió de l’univers (i sobretot el to absurd i irònic) d’Indi Gest amb la versatilitat dels intèrprets d’HOTEL ha casat en un espectacle de dansa-teatre, en què el gest i el moviment conviuen en una situació teatral concreta per presentar-nos a cinc personatges que són els mateixos intèrprets. A partir d’un símil entre l’obra de la construcció i l’obra teatral, en què totes dues semblen igual d’innecessàries i inacabades, la Laia, el Rober, l’Anna, l’Èlia i la Lorena intenten explicar-nos que s’estan fent grans, i que fer-se grans també vol dir que cada cop tot sembli més absurd. Tan absurd com que la dansa pugui ser el llenguatge per comunicar-nos amb uns extraterrestres que ens vulguin advertir de com estem fent de malament les coses a la Terra, i que la Lorena Nogal (Premio Nacional de Danza 2024), per descomptat, és l’escollida per comunicar-s’hi. Amb humor i ironia, la peça aconsegueix alinear totes les potencialitats de l’escena, els cossos de cinc intèrprets tot-terreny i el text amb una dramatúrgia clara, autoreferencial i desacomplexada, que ens parla una mica de tot i de no res, però que segur ens va fer riure, sobretot al públic més habitual de la dansa.
Val a dir que aquesta estrena va ser a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (coproductor de l’espectacle), cosa que hem de celebrar, ja que a poc a poc sembla que la dansa es va obrint camí en altres equipaments de la ciutat i el territori.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Suite nº4. Do not disturb
TÍTOL CRÍTiCA: Cap Capatàs tragina un cabàs
PER: Jordi Bordes

Per divertir
Per meravellar
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Èxtasi del totxo amb casc de protecció
PER: Andreu Sotorra

Per divertir
Per meravellar
VALORACiÓ
8