Si les arts escèniques fossin com els trens de Rodalies i els usuaris de les butaques teatrals estiguessin acostumats al fet que de tant en tant fallés el so, tronessin els micros o fes pampallugues la il·luminació, es consideraria normal. Però ja sabem que la fe dels espectadors en els tècnics de so i d’il·uminació és sagrada i, per això, quan en l’inici i el transcurs d’aquest espectacle de vocació híbrida del col·lectiu escènic HOTEL, es produeixen volgudament i de manera descarada i expressa tots aquests desajustos tècnics, ja s’entreveu que la tal «Suite nº 4. Do not disturb» vol ser una provocació irònica sobre les convencions de la representació teatral.

L’humor no hi falta, des del primer moment, quan els cinc interprets —¿ballarins, ballarines o obrers del totxo?— introdueixen la seva història davant de micros, amb algunes contradiccions temporals entre ells, amb algun embolic de cables —estil Tortell Poltrona— i amb uns efectes de so que sembla que hagin estat enregistrats als afores de les inacabables obres de la Rambla o als afores del nou camp del Barça.

L’espectacle de dansa-teatre, que forma part del festival Dansa Metropolitana, es podria dir que és una al·legoria de l’èxtasi del totxo, però sempre amb casc de protecció i armilla laboral reflectant, no sé si amb la mala intenció de reptar també el fatídic color groc del món del teatre.

A través d’una dramatúrgia narrativa, a vegades més críptica i a vegades molt evident, els cinc intèrprets es multipliquen en diversos personatges al voltant d’una obra —no teatral, de totxo— en construcció, fent un salt de la realitat del present al futurisme, passant entremig per les pulsions d’excés romàntic a la feina i la timidesa de l’ego en el món de la creació artística, centrada aquesta escena en la ballarina Lorena Nogal, un dels noms de la celebrada companyia La Veronal i recent Premio Nacional de Dansa del ministeri de Cultura espanyol.

L’actor i director Jordi Oriol ha elaborat una dramatúrgia que parteix del treball col·lectiu de la companyia HOTEL col·lectiu escènic que ja porta una llarga trajectòria i que integra creadors d’altres disciplines amb una voluntat de recerca de nous horitzons, sempre que els espectadors estiguin disposats a rebre les seves propostes sense prejudicis, amb una mirada sense fronteres i, sobretot, amb l’atractiu de llegir a tothora més enllà del que realment mostren en escena. En certa manera, com diu el títol, amb ànim de “do not disturb”, és a dir ”no molesteu”.