Ja era hora que es parlés al teatre de l’homosexualitat sense reivindicar, defensar o
criticar res. ‘Smiley’ és una comèdia ben feta que parla de la vida d’un sector
de la població, que no només es distingeix pels seus gustos sexuals: són
divertits, sensibles, amables, bona gent… (encara que hi ha mariquites
dolentes, com a tot arreu) i són capaços d’adonar-se que una dona s’ha comprat
arracades noves. És un retrat realista que t’omple de felicitat pels seus
moments emocionants i plens d’humor i, sobretot, per l’actuació. Tos dos ho fan
bé. Però si Ramon Pujol interpreta un únic personatge, l’Albert Triola té
l’oportunitat d’assistir a una festa sorpresa i ficar-se a la pell de tots els
‘tipus’ de homosexuals que hi assisteixin: amb ploma, sense, intel·lectuals, ‘osito’,
lligon… I us asseguro que els veieu, tot i que només hi ha dues persones a
escena. També cal destacar la relació realista amb el públic. Un espectacle
diferent que cal agrair. I anar-hi, encara que sigueu hetero’s: hi ha
aclariments perquè ho entengueu tot.