Un dels símptomes del bon estat de forma d’una dramatúrgia és el temps de permanència a la cartellera, les reposicions en diferents sales i el favor del públic, que fins i tot repeteix. Smiley és una mostra excel·lent d’aquest fenomen. Guillem Clua  signa un text que fa les delícies de qualsevol espectador amant de la comèdia romàntica ben feta. Sí, ho hem vist al cinema i a innumerables sèries televisives, però aquí hi trobem dos elements a destacar que, bevent de la tradició del gènere li aporten novetat. D’una banda que el noi troba noia es converteix en noi troba noi, mostrant que, al cap i a la fi, amb això de l’enamorament les persones ens comportem de la mateixa manera independentment dels nostres gustos sexuals. De l’altra, com la tecnologia s’ha incrustat en les relacions privades, és a dir, que d’aquella carta d’amor del segle XIX ara hem passat a la comunicació per correu electrònic, telèfon, whatsapp o facebook. La posada en escena és senzilla però efectiva, posant de relleu el text, i la força de tot plegat recau en el treball actoral ben interpretat.