Si algú preguntés per importants
trajectòries del circ català segur que no faltarien aquests tres noms: Jordi
Juanet ‘Boni’, Dani Cercos i Miner Montell. Aquests tres noms consagrats s’han
unit ara per engegar un ­nou projecte. Els tres artistes —de “trajectòries
hiperbòliques”, diu la companyia en el dossier de presentació— són història viva
i han passat per les més importants companyies de circ de carrer que ha donat
Catalunya els últims 30 anys. Boni va formar part del mític duo de malabaristes
i monociclistes Boni & Caroli, de grata memòria, i té una llarga trajectòria
amb vàries formacions ja desaparegudes (La Família Ramírez + Boni o Els
Elegants), tot i que també ha estat molts anys recorrent els carrers i les
places de Catalunya amb l’espectacle en solitari In Situ.

Dani Cercos, per la seva banda,
és també malabarista i ha format part de les
companyies Marabarlos, Los Galindos, Los Gingers i més recentment la companyia Cia LP, formada també per Miner Monter. En aquesta nova aventura Cercos i Montell
continuen junts, però la parella s’ha transformat amb un trio amb la
incorporació de Boni.

Miner és un pallasso que té una
excel·lent entrada, la del turista en una illa caribenya, i també ha format part
de moltes altres companyies referents a Catalunya (Los Galindos, Tilt!, Comediants
i Chapertons) i dirigit una quinzena d’espectacles. Només per aquests tres noms
de pes ja valia la pena no perdre’s el debut de la nova companyia Los Barlou (Boni,
Dani Cercos i Miner Montell) en l’estrena del seu espectacle Set UP el passat dia 4 de juny al 8è
Festival del Circ Cric, a la Carpa Coluche del Circ Cric, a Sant Esteve de
Palautordera.

Des de l’inici del muntatge ja observem
que l’espectacle se situa a les bambolines d’un teatre i que res serà fàcil per
als artistes, els quals es mouen entre l’histerisme de Boni, l’estupefacció de Miner,
que fa de mag, i la parsimònia i la incredulitat de Dani Cercos. Els artistes
escalfen per sortir a la pista però res no els hi surt bé. Preparen el pòrtic d’entrada
dels artistes i els hi cau, punxen la música però es barallen, pengen les cortines
i aquestes acaben convertides en una toga romana, en un dels molt gags de l’espectacle.
Els tres artistes fan tot el necessari per preparar-se per a una bona actuació
davant dels espectadors però no s’entenen. L’argument és el mateix que ja va
fer servir Boni a l’espectacle en solitari Backstage
(2010), tot i que el rerefons d’aquell muntatge era molt més existencialista
sobre la vida de l’artista, els malabars i el teatre de text. A Set Up hi ha moltes hores de treball i
un munt de situacions còmiques que ara han d’anar madurant i quallant en la
creació. El final és molt bonic, inesperat i florit. I no avanço res. El millor
és veure-ho i viure-ho.