• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Set of Sets
  • /
  • LABERINT CAP A L’INFINIT
CRÍTIQUES
imagen
Montse Otzet
PER: Montse Otzet

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

LABERINT CAP A L’INFINIT

Publicat el: 19 d'abril de 2018

CRÍTiCA: Set of Sets

Sismògraf, el festival que celebra la seva desena
edició, comença amb un plat fort: la presentació de l’últim espectacle de Guy
Nader y Maria Campos Set of Sets, una
de les cinc produccions que el certamen  coprodueix
aquest any amb altres institucions. En aquest cas, amb el Julians Festival i el
Mercat de les Flors on es podrà veure del 26 al 29 d’aquest mes d’abril. Cita
més que recomanable.

El muntatge de Nader i Campos forma part de la
línia d’investigació que des de fa anys hi treballen els coreògrafs i que va
començar amb el duet Zenith per
continuar amb l’exitosa Time Takes The
Time Time Takes
i que ara els porta a investigar el temps i l’infinit, com
metàfora sobre el cíclic, la persistència, la repetició.

En un espai minimalista, ocupat per uns
panells blancs circulars i per uns instruments que toca en directe l’autor de
la música, Miguel Marín, els set notables ballarins aporten el punt d’inflexió
contraposant a tanta blancor la gama de colors grisos i blaus dels seus
vestits.

En aquesta proposta hi ha dosis d’elements científics
 i matemàtics de gran esforç de precisió
i de rigor, si bé aquests elements són allà per donar consistència i visibilitat
a un engranatge sòlid que posa en primera línia un muntatge diàfan i harmònic,
amb un contingut poètic que  convida a
percebre la noció d’ infinit, de la ingravidesa i de l’harmonia de manera
estimulant.

Si bé en determinats moments dels seus
seixanta minuts Set of sets pot
resultar monòtona i reiterativa, només cal reduir el camp de visió general i
posar el focus en les evolucions que executen els intèrprets,  execucions que prenen un valor individual en
aquesta peça d’arriscada enginyeria coreogràfica. Solos, duets, construccions de
grup, portées duts a terme amb gran
enginy, construeixen i desconstrueixen uns moviments potencialment circulars basats
en el partnering, és a dir, en el
llenguatge coreogràfic que el grup treballa i que sorgeix a partir del contacte
amb un altre i que aquí es veuen potenciats pels suggerents sons de la
partitura de Miguel Marín.

La part de creació i interpretació queda compartida
entre Guy Nader, Maria Campos, Roser Tutusaus, Lisard Tranis, Clémentine Telesfort,
Csaba Varga i Tom Weksler, set intèrprets tot terreny que, a més de formar part
del moviment de grup, aporten algunes de les seves qualitats particulars al
muntatge. Per aquest motiu, a l’obra es perceben flaires de circ, d’acrobàcia i
de break dance, per citar tres exemples. 

CRÍTIQUES RELACIONADES / Set of Sets

TÍTOL CRÍTiCA: Coreografia surround, inabarcable, d’aire, per volar

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: En òrbita, la gravetat s’enlaira

PER: Clàudia Brufau
Claudiabrufau
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La bellesa del gest

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat